Etiquetes

, , , ,

Foto: Elena Serrano

El Grup de Treball de Salut Mental de la SoMaMFyC (Sociedad Madrileña de Medicina Familiar y Comunitaria) ha publicat Algunas dudas sobre la introducción de psicólogos en atención primaria, document molt interessant sobre la introducció de psicòlegs als equips d’atenció primària (EAP) per fer teràpia grupal a persones amb trastorns d’ansietat, depressió i somatitzacions lleus i moderats que es durà a terme a la Comunitat de Madrid. Aquesta és la línia que se segueix també a Catalunya per donar resposta a l’alt volum de demanda per malestar emocional a les consultes d’atenció primària.

Des del FoCAP hem parlat d’aquest tema en entrades anteriors com la que reproduïa la intervenció de la presidenta Nani Vall-llossera a la III Jornada d’Atenció Primària i Psicologia (Patiment emocional: Meu? Seu? Nostre?) i amb el document  Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de Salut del Grup de Reflexió i Acció del FoCAP en què es feia una anàlisi de les conseqüències de la crisi en les persones ateses als EAP i es feien propostes no farmacològiques per atendre-les.

El document de SoMaMFyC apunta el risc de psicologització del patiment d’origen social d’aquest model i el contraposa a l’abordatge bio-psico-social de l’atenció primària. Suposa, doncs, un pas més en la fragmentació de l’atenció de les persones sense que se n’hagi demostrat ni l’eficiència ni l’eficàcia. Aquesta intervenció es justifica per la manca de recursos a l’atenció primària però enlloc de destinar-n’hi més, es dirigeixen cap a altres actors del sistema, debilitant encara més l’atenció primària des d’un punt de vista material i també conceptual, ja que comparteix la visió d’una atenció primària que no està preparada per donar resposta al patiment emocional.

El document, que en cap cas critica la tasca dels professionals de la psicologia en el sistema sanitari, acaba amb una sèrie de propostes i reflexions, entre les quals volem destacar la necessitat de dotar a l’atenció primària dels recursos necessaris per a poder fer front a problemes que tenen una causa social i per als quals cal buscar respostes socials.