Etiquetes

, , , , ,

Donem a conèixer un correu que ens ha enviat una nova sòcia, del que hem tret les dades identificatives per respecte a la intimitat de la persona que escriu i de la seva germana. Gràcies a les dues pel vostre gest.

«Acabo de donar-me d’alta com a sòcia de ple dret del FoCAP i vull felicitar-vos per aquesta activitat que esteu duent a terme. Crec que la meva germana estarà contenta de que ho hagi fet perquè l’ideari del FoCAP reuneix moltes de les seves aspiracions personals i professionals i és el que ella em va demanar que mirés de fer-les meves en nom seu.

Us envio un escrit que havia preparat quan ella encara vivia i que he adaptat a la situació actual, en el que vull posar de relleu la necessitat urgent de què l’Atenció Primaria i tots els professionals sanitaris de primera línia puguin millorar la situació actual. He vist que l’enquesta que recentment heu fet, recull molt bé tot aquest malestar.

Per la meva part, em poso a la vostra disposició pel que pugui ser-vos d’utilitat i servei, com a sòcia, com a sanitària i com hereva d’una petició pòstuma».

Infermera que volia promoure un canvi de gestió sanitària per millorar la professió.

Infermera rural, fumadora, 60 anys. Té un càncer de pulmó diagnosticat des del mes de juny del 2017, amb més de 6 mesos de retard segons simptomatologia diversa presentada des del mes de gener del 2017.

En la primera sessió de quimioteràpia, a conseqüència del tractament va patir una embòlia pulmonar, que ha estat determinant per acabar amb la seva vida tant aviat. No se li va practicar profilaxi amb tractament antitromboembòlic, quan està indicat en aquests tractaments.

Qüestió que plantegem:

L’especialització i individualització tan escrupolosa de l’exercici professional, si bé pot considerar-se el millor per al pacient, comporta, en molts casos, una pèrdua de la visió global del malalt per part del metge, generant actuacions puntuals, aïllades i inconnexes que deriven en una pèrdua de temps molt important a l’hora de poder diagnosticar amb rapidesa un tumor.

Malgrat ser infermera, ha patit en la seva persona la falta de coordinació i visió global de l’actuació dels professionals del sistema sanitari.

S’han necessitat més de 6 mesos per poder veure que aquell mal d’estómac no amagava un infart. Que aquelles vèrtebres que feien mal no era un pinçament i que aquella afonia no era una faringitis, sinó que tot estava originat per un tumor al pulmó.

Què demanem?:

Volem fer una crida a totes les persones amb càrrecs de direcció i organització del sistema sanitari perquè siguin conscients de què tenim un problema seriós d’actuació que cal revisar i qüestionar.

Ens cal tornar a una activitat sanitària més humana, holística, que contempli al pacient com un ser complert amb tot el que l’hi afecta i no a trossos.

Cal qüestionar aquest model de tanta especialització i separació de diagnòstics i tractaments, perquè actualment curem una cosa i fem malbé la del costat.

Què ho justifica?:

La medicina ha de ser humana i pensada per facilitar la vida del malalt i de les seves famílies. Actualment aquest principi no és compleix al 100%.

La medicina ha de ser cost-efectiva i no generar més problemes. Actualment no és compleix en molts casos.

Qui ho ha de fer?:

És responsabilitat dels gestors de la pràctica sanitària procurar afavorir la millora en la gestió en general, pensant en tenir cura del malalt, del professional sanitari i de l’eficiència del sistema.

Els professionals actualment i sota els efectes de la crisi econòmica han perdut la seva qualitat de vida professional però no la seva qualitat vocacional.

El sistema està portant a extrems crítics i abusius aquesta gestió i si no canvia en breu, mirant de dotar millor els serveis sanitaris, als professionals, la coordinació i formació de tots ells, s’abocarà a una parada tècnica del sistema que fins ara ha gaudit de les millors valoracions de qualitat a nivell internacional.

La crisi està passant una factura molt alta a tots els professionals i als pacients. La crisi està matant gent i cremant bons professionals. Ens cal un canvi ràpid de manera de treballar si volem salvar les persones i el nostre sistema sanitari.

Hem de recuperar i potenciar el metge de capçalera i a l’internista, dotant-los de personal col·laborador i d’eines per poder treballar sense sobrecàrrega. L’atenció primària, que inclou tots els sanitaris que estan a primera línia d’actuació amb el pacient (metges, infermeres, farmacèutics i psicòlegs), ha de ser la pedra angular en la què es fonamenti tota l’atenció al pacient.

Necessitem més formació, educació i activitat preventiva dotada amb personal adequat i amb mitjans per fer una millor activitat sanitària que ajudi a la nostra societat a ser més sana. Hem d’evitar les malalties i minimitzar les necessitats de tractar-les, per tal de descarregar el sistema i que aquest pugui ser més efectiu.”