Etiquetes

, , , , , ,

Foto: Elena Serrano

L’oferta pública d’ocupació (OPO) sanitària anunciada pel govern espanyol el mes de març de 2017 es va concretant.

El passat 29 de desembre de 2017 sortia publicat al Diari Oficial de la Generalitat l’anunci d’una futura OPO per a l’estabilització i la consolidació de l’ocupació temporal de l’Institut Català de la Salut, amb el sorprenent nombre de 10092 places. Això és degut a l’ACORD 67/2017 de la Comissió Executiva del Consell d’Administració, que augmenta notablement el nombre de places ofertes, arribant a 3301 places d’infermeres (sense diferenciar entre atenció primària o altres nivells assistencials), 1304 d’auxiliars administratius, 1588 d’auxiliars d’infermeria i 1343 places de metgessa de família.

Una convocatòria d’oposicions és una bona notícia, tot i que l’actual sistema d’oposicions és millorable i que el nombre de persones que en aquests moments són interines o eventuals és molt superior. No disposem de dades oficials, però aquesta publicació de 2016 recull que hi ha 15.595 treballadors entre interins i temporals a l’ICS. A banda d’això, cal tenir en compte que es tracta d’unes plantilles molt afectades per les retallades, sobretot en l’AP on es va destruir el 16.7% de l’ocupació des de 2010, mentre que als hospitals va ser del 7.5%.

Les oposicions són la porta d’accés dels treballadors d’una empresa pública a un contracte digne, i per altra banda és una manera d’afavorir plantilles de professionals estables, implicats i compromesos, donat que la inestabilitat contractual i la precarietat dificulten la implicació en els projectes d’equip per part dels treballadors, i la longitudinalitat en l’atenció sanitària, clau en una atenció sanitària de qualitat i imprescindible a l’AP.

Si fem memòria, la darrera convocatòria fou el passat novembre de l’any 2015, 5 anys després de les anteriors. Aquella convocatòria va ser molt criticada perquè arribava molt tard, i amb un nombre ínfim de places: en total 340. En el text Oposicions ICS: propòsit d’esmena mostràvem la queixa i indignació per la insuficiència de places convocades, per la no diferenciació de les places d’infermeria hospitalària o d’atenció primària, i per les “irregularitats” i errors en la pràctica de les proves (talls de llum, errades de redacció,…).

Malgrat l’escàs nombre de places convocades convé recordar que, dos anys després, aquest procés d’oposicions encara no ha conclòs. De moment no se sap quines persones podran accedir a una plaça, malgrat haver superat totes les proves i haver presentat el passat juny 2017 els mèrits. No s’ha informat de la ponderació de cada prova, ni de quan serà públic el resultat final. Tampoc de quina manera es repartiran les 136 places d’infermeria entre hospitals i primària, ni les 44 places de metgessa de família per tot el territori català.

Cal també fer esment del llarg procés de selecció estructurat en quatre proves, convocades d’una a una amb poc temps d’antelació (per exemple, l’examen de gener va sortir publicat el mes de desembre). Això va condicionar la planificació vital de les persones immerses en el procés de selecció durant més d’un any. Cal valorar també el contingut de les proves de selecció i especialment la darrera prova, composta per dos exercicis sense precedents: un supòsit pràctic situacional sobre competències i un qüestionari competencial. L’objectiu era, segons la convocatòria, avaluar les següents competències transversals: treball en equip i cooperació, adequació al canvi i flexibilitat, comunicació i persuasió i orientació al servei.

El supòsit pràctic situacional era una prova tipus test sobre valors i actituds, manifestades en conductes que s’expressaven en enunciats detallats i discutibles1*. Pensem que l’examen tipus test no és el més adequat per avaluar els valors que impregnen la pràctica quotidiana. Una mateixa situació té diversos cursos d’acció possibles, dos professionals podrien seguir-ne dos de ben diferents i que ambdós fossin “els més correctes”. Una proposta de millora seria que l’examen permetés argumentar el camí escollit, les conseqüències esperades, el per què de la tria.

El qüestionari competencial era un test psicotècnic format per 126 frases de l’estil “vull aconseguir més que els meus companys”, “m’agrada guiar-me per les normes” o “sóc molt simpàtic”, amb 7 possibles respostes entre el totalment d’acord i totalment en desacord. Per motius evidents, d’aquesta prova no se n’han fet públics els criteris de correcció. No creiem que aquest tipus de qüestionari serveixi per seleccionar les professionals amb les competències que l’ICS ha determinat com a fonamentals per a les professions sanitàries.

La nostra opinió sobre les innovacions del procés de selecció en les darreres oposicions és que augmenten l’arbitrarietat i no aconsegueixen l’objectiu de seleccionar les professionals que tenen més habilitats per proveir una atenció de qualitat, les més competents i amb més capacitat de comprometre’s amb la població que atendran, amb el seu equip i amb la professió.

De cara a la nova convocatòria volem reclamar que es revisi la manera d’avaluar els professionals (allò que es vol avaluar, però sobretot la manera de fer-ho), i que no es repeteixin els mateixos errors i irregularitats en l’execució de les proves. Que en la convocatòria hi consti la data de totes les proves per permetre una correcta organització de les persones que hi participaran. Que el procés de selecció, les proves i els criteris d’avaluació siguin clars i transparents d’antuvi. Que hi hagi celeritat en la convocatòria i en la resolució de les places (no volem tornar a esperar més de 2 anys), i que hi hagi criteris específics per a les places d’infermeria d’atenció primària, com passa amb les de metges, perquè la tasca que han de desenvolupar requereix coneixements i habilitats pròpies.

1 Un exemple de pregunta:”En una reunió d’equip, la Direcció demana voluntaris per organitzar una jornada d’intercanvi d’experiències, que donaria molt bona imatge de l’EAP. Què fas tu en aquesta situació?

a. Dic “Jo puc col·laborar encarregant-me d’algun tema, si cal podem establir trobar-nos un dia a la setmana per coordinar-nos”.

b. Dic “A mi m’agradaria col·laborar, però entre l’agenda de visites del dia a dia i els temes de casa em queda molt poc temps. Així que, si no hi haguessin suficients voluntaris, m’aviseu, d’acord?

c. Dic: “Jo agrairé que se m’inclogui en el comitè organitzador. Puc parlar amb algun altre EAP que hagi organitizat quelcom similar i amb el gabinet de comunicació territorial”.

d. Dic: “Convé que tot estigui ben organitzat, si voleu jo porto el pla de treball i aboco la informació que anem treballant a través d’un sistema compartit per anar validant-la”.