Etiquetes

, , , , , ,

Les malalties no són entitats biològiques que existeixen a part dels individus. L’orientació dels sistemes sanitaris basada en una visió global de la persona no només és biològicament més correcta sinó que és més efectiva, més eficient, més segura, i més equitativa.

És moment que els metges d’atenció primària prenguin el lideratge d’aquest canvi de paradigma i portin l’atenció sanitària cap a on cal que vagi: atendre i cuidar els pacients i les poblacions en lloc d’atendre i tenir cura de malalties.

Barbara Starfield, 1932-2011

El passat 10 de juny va fer sis anys que Barbara Starfield va morir. Sis anys també que hem deixat de tenir-la personalment amb nosaltres, en les visites que periòdicament feia a Barcelona i en les quals ens transmetia els seus coneixements i idees amb generositat.

Sis anys que ens va “abandonar” i que hem deixat de gaudir de la seva saviesa, però també de la seva persona. Barbara Starfield (BS) era generosa i gens competitiva, tendra, humil, oberta a les opinions dels altres i molt accessible, atributs que sovint caracteritzen les grans dones.

Però ens ha deixat molt, un llegat i unes aportacions científiques que no citarem de nou i que es poden trobar a wikipedia i als molts escrits que institucions i revistes científiques li van dedicar arran de la seva mort: En record de BS de FOCAP, In memoriam de BS Gaceta Sanitaria, Enseñanzas de BS Anales de Pediatría, editorial AMF Mujer y alma de primaria, editorial Atención Primaria BS Necrológica, Inaugural BS Memorial Lecture en la Universitat de Hopkings. El que sí que volem recordar és que l’Atenció Primària (AP) i els seus professionals tenim un deute amb ella que no li estem agraint prou ni adequadament.

Ella va ser la persona que va dignificar l’AP situant-la al centre dels sistemes sanitaris pel bé de la salut individual i col·lectiva dels pobles. A aquest objectiu va dedicar gran part del seus esforços i recerques. Com molt bé diu Sandra Prados, li va donar “carta de noblesa a la Medicina de Família i a lAtenció Primària”.

Ella va elaborar un marc conceptual per avaluar i caracteritzar l’AP, que en el moment actual encara es insubstituïble. A ella hem d’agrair els esforços incansables per demostrar una vegada i altra, sense defallir, que hi ha evidència robusta sobre els beneficis per a la salut d’una AP de qualitat situada al centre dels sistemes sanitaris, que aconsegueix major equitat amb menors costos.. I que, per contra, centrar l’atenció en els serveis especialitzats encareix l’atenció i incrementa els danys.

A ella li devem també la claredat d’exposar que les persones necessiten una mirada generalista per ser vistes de forma global i no parcialitzada per patologies (en un moment en què la multimorbilitat és la norma i no un fet aïllat).

Deien Mercedes Pérez i Juan Gervas en el seu escrit “Cuando un gigante se cae los enanos nos quedamos sin sombra quela pátina del tiempo nublará el recuerdo de una gigante cuya sombra ha dejado de proteger a los enanos (entre los que nos encontramos)”. I hem tingut ocasió de comprovar aquesta trista realitat en un taller per a residents realitzat fa poc per algunes docents del FOCAP, on hem constatat amb tristor que cap dels assistents coneixia a BS. Sortosament, també veiem que no s’ha oblidat que una AP de qualitat i forta ha de ser el primer contacte, centre i porta d’entrada al sistema sanitari (Accessibilitat), s’orienta a l’atenció a les persones al llarg de les seves vides (Longitudinalitat), assumeix totes les necessitats en salut de les persones i només deriva allò infreqüent i que per ser tan inusual no és possible mantenir les competències o allò que precisa de tècniques o tecnologies d’àmbit hospitalari (Globalitat), és l’agent de salut dels pacients i, per tal de dur a terme bé aquest rol, coordina l’atenció quan aquests reben serveis d’altres nivells assistencials (Coordinació).

Oblidada l’autora, almenys no s’ha oblidat el marc teòric i les dimensions que conceptualitzen una bona AP, que continuen presents. Encara que moltes vegades es tergiversin i malinterpreten. Perquè… com s’estan aplicant a la pràctica? Mides com la potenciació del 061 en l’ordenació de les urgències impulsen realment la centralitat de l’AP o la torpedinen? Quan la longitudinalitat fa vacances a l’estiu per manca de substitucions o per la precarietat laboral, s’està potenciant l’AP?. Quan es tolera que 10.000 persones a Terrassa quedin sense metge referent d’AP durant mesos perquè no s’estan cobrint les jubilacions, s’està potenciant la longitudinalitat?. I quan es fracciona a la persona en programes específics per cadascuna de les seves malalties cròniques? I quan es deixa en mans de recursos especialitzats el que és tan freqüent com l’atenció a morir bé, s’està potenciant la globalitat?. La recent presentada Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària (ENASPIC) del CatSalut, canvia el concepte d’AP que passa a ser una xarxa de serveis sanitaris que treballen des de la proximitat (EAPs, dispositius d’atenció continuada i urgent, equips territorials de salut pública, serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva, salut mental, rehabilitació i dispositius d’atenció a la cronicitat). Aquest nou concepte referma a l’AP com eix vertebrador i reforça el seu lideratge que tant reclamava BS? Com diu Sergio Minué moltes persones es reclamen hereves de les teories de BS però proposen models d’AP que contradiuen les seves propostes clau.

Sovint tenim la sensació que avui molts desitjarien que BS no hagués elaborat el marc conceptual de l’AP, que aquest marc interfereix amb les desitjades contrareformes neoliberals dels sistemes sanitaris. Però, costa molt oblidar la claredat de les genials aportacions de BS encara que es vulgui, i encara que polítics i gestors desitgin esborrar el seu record. Tristament, sovint amb la col·laboració d’algunes societats científiques, i també d’alguns tutors de residents i professionals.

El FoCAP no l’oblidarà. Vàrem tenir l’honor de rebre el seu suport en el nostre primer acte de presentació al novembre de 2009. A la seva extraordinària conferència titulada “Hospitals, Specialists, and Primary Care: Respective Roles in Achieving Population Health” ens va animar de nou, i avui més que mai, a realitzar una atenció basada en el pacient i no en la malaltia, i a defensar-los (defensar-nos) d’una atenció tecnològica i especialitzada injustificada.

No ens cansarem de dir-ho. Sempre ha estat i estarà com referent a les nostres reflexions. Continuarem preguntant-nos què diria BS de tal i tal proposta, i si aquesta nova proposta respecta i potencia l’accessibilitat, la longitudinalitat, la globalitat i la coordinació. Gràcies professora Barbara Starfield per dignificar l’AP i als seus professionals. Mai li agrairem prou les seves aportacions a la nostra professió i a la salut dels pacients.

Advertisements