Etiquetes

, , , , , , ,

El passat dilluns, dia 22 de maig el Departament de Salut va presentar l’ENAPISC (Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària). La seva missió és “Impulsar una nova reforma de l’atenció primària. La nota de premsa del Departament destaca dues idees:

  • La nova Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC) suposa una inversió de 397 M€ que permetrà a la primària incrementar el seu pes pressupostari del 16% actual al 20%
  • S’implanten un centenar d’accions, com la possibilitat dels professionals de gaudir de 6 mesos sabàtics per formació o l’elecció del director de l’equip d’atenció primària pels propis professionals

L’ENAPISC és ple de propostes engrescadores i interessants que podrien ser una bona manera de donar un nou impuls a l’atenció primària de salut (APS) del país. Podríem destacar-ne algunes que valorem positivament:

  • Redefinició de l’equip d’atenció primària (EAP) amb els seus elements nuclears: administratives apoderades i treballadores socials (a tots els EAPs), infermeria i metgesses de família com a referents per a cada ciutadà. Aquesta redefinició hauria de contemplar la recuperació de les unitats bàsiques assistencials (perdudes els últims anys en molts llocs) i ser realment afavoridores i garants d’una atenció longitudinal.
  • Creació de l’equip de capçalera: nucli de 2-3 metgesses i infermeres de família com a referents secundaris per a cada ciutadà quan no puguin accedir als seus professionals de referència.
  • L’e-CAP com a base de registre clínic per a tota l’APS i eix de la història clínica compartida.
  • Increment del nombre de professionals dels EAPs: un total de 5000, que recuperen els 3000 perduts durant la crisi i n’incrementen 2000 més.
  • Gestió autònoma de pressupost per part dels EAPs, amb algunes altres mesures afavoridores de l’autonomia professional.
  • Elecció de directors d’EAP participada pels professionals
  • Reconeixement de l’especialitat d’infermeria familiar i comunitària com a única via per exercir la professió infermera als EAPs.
  • Pressupost per a formació en servei.
  • Ordenació dels serveis de tot el sistema públic de salut de Catalunya orientada des de l’atenció primària, per aconseguir que sigui la porta d’entrada a l’assistència sanitària de les persones
  • Garantir el temps mitjà de 10 minuts per visita, o passar de les 1.700 persones de població assignada per cada metge de família a les 1.300 persones de població assignada

Però l’ENAPISC pateix de 4 greus deficiències que el poden invalidar totalment:

  1. No hi ha cap compromís, amb calendari, sobre el temps en que s’implementarà. Això el fa poc creïble. El pot convertir en un bonic projecte sense aplicació pràctica. Un més. No ofereix cap garantia que en els pressupostos dels propers anys es destinin les partides pressupostàries ni s’endeguin els canvis normatius i legislatius necessaris.
  1. Confon el que és l’atenció primària de salut i en canvia el concepte: L’atenció primària deixa de ser el conjunt d’EAPs per passar a ser una “xarxa” de serveis sanitaris que treballen al territori: EAPs, dispositius d’atenció continuada i urgent, equips territorials de salut pública, ASSIR (atenció a la salut sexual i reproductiva), salut mental, rehabilitació i dispositius d’atenció a la cronicitat 7×24 (7 dies a la setmana, 24 hores al dia). Aquesta confusió és greu i es justifica com a “altres equips que treballen des de la proximitat”, perquè no tots els serveis “propers” són atenció primària. On queda el paper de lideratge i d’eix vertebrador de l’atenció primària?. Hi ha un lideratge o n’hi ha molts?. Quan hi ha molts lideratges es dilueixen les responsabilitats.
  1. Consolida el model de dispositius d’atenció a la cronicitat 7×24 (PADES, EAR, ACU, DEA…) que s’oposa al model d’atenció primària d’atenció centrada en la persona i no en els diagnòstics i patologies. El model basat en la persona està suportat en una àmplia evidència, mentre que d’aquest no tenim evidències i comporta la fragmentació de l’assistència i la pèrdua de longitudinalitat, clau per als bons resultats i l’adequació de l’atenció.
  1. No es fa cap menció de cap reorientació de l’atenció secundària (serveis especialitzats i hospitals). Aquest va ser ja l’error de la reforma de l’atenció primària: no es pot canviar de dalt a baix l’atenció primària de salut sense reorientar el rol dels hospitals. Entre altres, s’haurien de contemplar canvis en la organització per serveis, en les portes d’entrada per a l’ingrés, la possibilitat que el metge de capçalera participés en la presa de decisions, o la reorientació de les consultes externes en les qual el paper dels serveis especialitzats haurien de ser més de tipus consultiu i fer menys seguiments de pacients estabilitzats.

Poc després de la presentació de l’ENAPISC, el dia 26, va tenir lloc l’esperada reunió del les entitats signants del manifest Enfortir Primària amb el Conseller Toni Comín, que van estar representades per: Alba Brugués i Imma Ferré, de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària (AIFICC), Dolors Forés i Marta Expósito de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC), Mireia Moret i Elio Conesa de Rebel·lió Primària i Nani Vall-llossera i Meritxell Sanchez-Amat del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP).

Teníem un gran interès en aquesta entrevista, atès que era una oportunitat per presentar les nostres demandes i poder concretar la posada en marxa d’algunes mesures que enunciava l’ENAPISC. En el document que es va lliurar al Conseller, Propostes conselleria enfortir primaria, es recullen 14 demandes per ser aplicades en el període d’un mes i 3 demandes per portar al Parlament abans no s’acabi aquesta legislatura amb la finalitat de garantir acords polítics duradors no sotmesos a canvis de govern o de correlació de forces parlamentàries.

Però la marxa de la reunió va confirmar allò que temíem: estem davant d’un pla de reforma de l’atenció primària atractiu, malgrat les deficiències que hem apuntat abans, però sense cap concreció efectiva.

Cap augment de pressupost per aquest any més enllà dels 27 milions previstos. De cara a l’objectiu d’arribar al 20% del pressupost per atenció primària, es vol portar el compromís al Parlament, però no s’han donat terminis.

Es va parlar de l’actual pèrdua de paper dels EAPs en l’atenció domiciliària i al final de vida, i en concret, es va demanar que les derivacions a PADES (Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport) només es puguin fer des dels EAPs. Cap compromís.

També es va abordar el tema de les direccions conjuntes de primària i hospital, de les conseqüències negatives a nivell pressupostari però també del valor simbòlic que tindria posar en marxa gerències específiques per a atenció primària, com ja existeix a Barcelona i que es podia fer abans del desplegament de l’ENAPISC. La impressió és que no va semblar una mala idea, però tampoc hi va haver el compromís de fer-ho.

Sobre el lideratge de l’atenció primària, la resposta és que ho solucionarà el pla estratègic. Però es manté el 061 com a porta d’entrada per a tot tipus de demanda urgent.

Sobre el control de les agendes dels serveis especialitzats, s’està intentant que l’APS en gestioni el 25%, però es troben amb moltes resistències per part dels hospitals i no està resultant fàcil.

Es va insistir molt per a què fessin un gest i es comprometessin a que els directors fossin ratificats pels equips. No es veia possible fer-ho en un mes, però tampoc es va proposar cap termini alternatiu. Pel que fa a la dissolució de les Unitats de Gestió d’Atenció Primària  (UGAPS), tres quarts del mateix. Ho tenen en ment, però no ho prioritzen.

I respecte la DPO, no van acceptar que es converteixin en salari base, però sí que estan d’acord en canviar el contingut de la DPO i que vagi en una altra línia i que siguin participades per professionals i ciutadania.

Per concloure, dir que fa por que l’ENAPISC acabi essent l’enèsim paper sobre la millora de l’APS que es fa des del Departament de Salut. Un paper que, sempre, des de la reforma, es queda en “paper mullat”: bones intencions, algunes bones idees i cap concreció ni realització pràctica. Com a nota positiva cal dir que el Conseller ha convidat les entitats presents a formar part del consell assessor de l’ENAPISC de cara a la seva implementació, que s’intentarà que sigui abans de juliol.

Però amb aixo no n’hi ha prou. No atendre cap demanda amb rapidesa dóna ales i justifica totes les rebel·lions d’ una atenció primària molt castigada. Una quarantena de CAPS es van concentrar durant la reunió, diversos ajuntaments ja han fet l’adhesió al manifest, i seguirem estenent el moviment per tot el territori, anirem confluint amb entitats socials i polítiques fins aconseguir compromisos en ferm.

La Conselleria es topa amb resistències dins i fora de l’APS, pressions d’hospitals, oposició més o menys explícita de poders fàctics, manca de diners, incertesa del marc polític…., però VOLEM FETS, NO PARAULES.

Fotografia: Departament de Salut