Etiquetes

, , ,

La Conselleria de Salut i l’Ajuntament de Barcelona van anunciar a finals d’abril el cessament d’activitats de la mutualitat de l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal Mutualista (PAMEM) i la transformació de l’entitat en APS PAMEM. Aquesta entitat continuarà fent les tasques de proveïdor d’atenció primària que van ser assumides el 2003 amb la gestió de quatre equips d’atenció primària (CAPs Vila Olímpica, Barceloneta i Larrard), el Centre d’urgències d’atenció primaria (CUAP) Gràcia i un centre de rehabilitació.

Amb aquesta mesura totes les persones a les quals actualment donava assistència la mutualitat passaran a estar a càrrec del Servei Català de la Salut (CatSalut).

Al 1986 la Llei General de Sanitat (LGS) va transformar el sistema sanitari a l’Estat espanyol que va passar d’un Model d’Assegurança, pagat amb rendes de treball i adreçat als seus assegurats (els treballadors i les seves famílies), a un Sistema Nacional de Salut (SNS) que universalitzava el dret a l’assistència sanitària i que passava a ser finançat amb diners públics a partir dels pressupostos generals de l’Estat. També va ser aquesta llei la que va impulsar i materialitzar la reforma de l’atenció primària (tot i que ja s’havia iniciat uns anys abans), i la integració de la salut pública en l’SNS.

No obstant, malgrat el mandat de la LGS (punt 1, disposició addicional segona) d’integrar tots el serveis de salut de l’Estat i les Comunitats Autònomes (CCAA) en el SNS, el desenvolupament posterior d’aquesta llei va anant deixant pel camí aspectes molt importants. Així, la universalitat de l’atenció a través de l’SNS no es va aconseguir perquè es van perpetuar mutualitats que donaven serveis a sectors importants de treballadors públics i col·lectius professionals. Aquest va ser el cas de la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado (MUFACE), la mutualitat del Instituto Social de las Fuerzas Armadas (ISFAS), la mutualitat del personal de l’Administració de Justícia (MUGEJU), i algunes mutualitats professionals com la de periodistes i d’altres d’àmbit local com el PAMEM en el cas de la ciutat de Barcelona, o l’Asociación de la Prensa de Madrid (APM). Per a més informació sobre aquest complex tema adrecem a l’article de Juan Simón Aseguramiento sanitario público en España, situación actual y tareas pendientes

La total universalitat del SNS, no es va aconseguir mai i s’ha vist més reduïda amb l’arribada de la crisi econòmica que s’inicia l’any 2008. Les polítiques neoliberals aprofiten per fer contrareformes al nostre sistema sanitari (un dels més ben valorats d’Europa i amb un balanç beneficis/cost molt eficient). Així, el decret llei 16/2012 torna a introduir el concepte d’assegurat relacionat amb el treball i trenca el dret universal a l’assistència sanitària tornant a conceptes anteriors a la LGS de 1986.

Les mutualitats públiques estan finançades amb diners públics i proveeixen als seus assegurats prestacions diferents entre elles i diferents a la cartera de servei del SNS i del CatSalut. La presència de mutualitats d’afiliació obligatòria trenca amb el principi d’equitat i justícia que introdueixen els sistemes sanitaris basats en un sistema nacional de salut, i són una font d’ineficiència del sistema sanitari públic.

Les classe socials baixes i mig-baixes predominen entre els assegurats a l’SNS (68% dels que pertanyen a l’SNS al 2014) i les classes mig-altes predominen en els règims mutualistes (85% dels que tenen mutualitats al 2014). Sabem que quan els col·lectius més influents i les classes socials més benestants no participen de la sanitat pública aquesta perd pes, influència, i qualitat, sent aquesta una altra de les conseqüències desfavorables del sistema mutualista. Aquest aspecte també afecta la visibilitat i qualitat de l’atenció primària donat que moltes d’aquestes mutualitats no disposen d’atenció primària.

Segons les dades d’Espanya de l’Enquesta Europea de Salut de 2014, a Catalunya el 5% de la població tenia cobertura sanitària per mutualitats públiques, ocupant aquest percentatge el cinquè lloc entre les CCAA de l’estat espanyol, i només el 70% de la població tenia cobertura única del CatSalut.

El PAMEM es crea l’any 1950 com a sistema propi de l’ajuntament de Barcelona per a la prestació dels serveis sanitaris (serveis mèdics i farmacèutics) als seus funcionaris. L’any 1993 es van introduir canvis després de l’acord signat pel llavors conseller de sanitat Xavier Trias i l’alcalde Pasqual Maragall. L’acord contemplava una reducció en el nombre de persones adscrites a la mutualitat que va passar a incloure només els treballadors pensionistes de l’ajuntament, aquells que en el futur tinguessin aquesta condició, i tot el personal funcionari en actiu a 31 de març de 1993. Els funcionaris municipals que s’incorporessin amb data posterior s’adscriurien ja al Servei Català de la Salut. A partir d’aquest moment, es va anar reduint la dimensió de l’entitat.

Un informe del Consorci Sanitari de Barcelona sobre “La doble cobertura sanitària a la ciutat de Barcelona va fer un càlcul de quantes persones eren mutualistes del PAMEM a 31 de desembre del 1996. La quantitat era de 29.026 persones (actius i passius). Amb les modificacions fetes l’any 1993 aquesta dada ha anat minvant, i en l’actualitat es calcula que el PAMEM donava cobertura a unes 10.000 persones que ara han passat a ser adscrits al CatSalut.

El PAMEM oferia als seus afiliats l’assistència en medicina general i especialitzada en consultoris propis i l’assistència hospitalària i quirúrgica en els hospitals municipals (Hospital del Mar, l’Esperança i Perecamps (al principi). El metges generals oferien consulta 6 hores a la setmana i no feien de porta d’entrada als serveis sanitaris. Els mutualistes podien accedir directament a la consulta dels especialistes propis o als dels hospitals amb autorització d’un inspector. Com moltes d’aquestes mutualitats, no comptava amb una veritable atenció primària ni atenció infermera.

L’evidència científica diu que els sistemes sanitaris basats en l’atenció primària tenen millors resultats en salut. I que l’accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i coordinació, dimensions pròpies de l’atenció primària, són bones per a la salut de les persones. En tant que els sistemes de salut basats en l’atenció especialitzada són més intervencionistes i provoquen més dany.

Pensem que amb el traspàs dels afiliats del PAMEM al CatSalut desapareix un sistema obsolet i que serà un benefici des del punt de vista de la salut de les persones mutualistes. Bàsicament perquè l’absència d’atenció primària és una font de dany provocat pel mateix sistema. Ara disposaran d’uns serveis bàsics com són una metgessa i una infermera de referència, història clínica i recepta electròniques i la resta de serveis que garanteix el CatSalut.

Després de la transferència de l’atenció domiciliària nocturna i de cap de setmana d’una empresa privada a l’Institut Català de la Salut ens arriba una altra bona notícia: el pas dels mutualistes del PAMEM al CatSalut. La desaparició del PAMEM mutualista és un pas endavant en el mandat de la LGS d’aconseguir un SNS únic en la provisió d’atenció sanitària, que beneficiarà la universalitat i la seva eficiència.

Tot i la nostra alegria per la notícia, ens preocupa i ens genera dubtes que la incorporació de noves persones al CatSalut i a l’atenció primària torni a ser sense afegir-hi recursos. Demanem a l’Ajuntament de Barcelona i al CatSalut que es desplacin els recursos que abans es donaven al PAMEM mutualista a l’atenció primària del CatSalut i que no es sobrecarregui encara més els ja desbordats equips d’atenció primària.

Anuncis