Etiquetes

, , , , , , ,

El PADES (Programa d’Atenció Domiciliària i Equip de Suport) va néixer com a recurs sociosanitari d’àmbit domiciliari per donar suport als Equips d’Atenció Primària en casos excepcionals d’atenció al final de la vida, especialment de malalts oncològics, en què els professionals necessitaven recursos tècnics o professionals dels quals no disposaven. En aquell moment, una altra estratègia podria haver estat dotar l’atenció primària dels recursos necessaris per atendre tots els casos; això és, personal, temps, formació tècnica, material adient a l’abast, suport institucional, espais de coordinació amb professionals d’altres nivells assistencials i respecte i consideració per la feina de l’atenció primària per part de tots els actors del sistema. Des de llavors hem vist, per exemple, com els serveis hospitalaris, un cop arribat el moment de deixar de fer tractaments amb objectiu curatiu, derivaven els pacients directament al PADES, ignorant el coneixement del pacient i de les seves circumstàncies i menyspreant la feina dels professionals d’atenció primària amb aquell pacient.

El que inicialment era un recurs per a casos excepcionals, va acabar comportant que molts professionals d’atenció primària (tant metgesses com infermeres) abandonessin l’atenció al final de la vida dels seus pacients. Així, molts pacients van veure com els professionals de referència, els que els havien atès tota la vida, els que millor coneixien la seva manera d’emmalaltir i el seu relat vital, els deixaven d’atendre precisament en el seu moment de màxima vulnerabilitat.

Reconeixem la professionalitat dels companys dels PADES, que sovint fan malabarismes per adaptar-se a les diferents característiques dels CAPs als que donen cobertura i per intentar no menysprear els professionals que fan bé la seva feina. Però estem parlant de model, no de professionals, amb els qui volem col·laborar, i no competir, quan són realment necessaris,.

En una nova escomesa contra l’atenció primària, ara el CatSalut vol ampliar l’atenció per part del PADES a la majoria dels pacients considerats Pacients Crònics Complexos (PCC) i amb Malaltia Crònica Avançada (MACA). Per ser més exactes, vol que els PCC i MACA siguin atesos per ells en el moment que calgui intensificar la intervenció. Així els professionals d’atenció primària deixaran de realitzar les visites a domicili dels pacients, quan per la seva patologia, més els necessiten

En els darrers mesos, professionals de PADES de diferents proveïdors van passant pels CAPs per presentar els criteris de derivació dels pacients que ells han d’assumir segons directrius del CatSalut. Tant és així, que en alguns territoris, en l’acord de gestió hi ha un objectiu (vinculat a la contraprestació per resultats) de derivació d’un cert percentatge de pacients PCC des de l’atenció primària.

Sense consideració a altres tipus d’interessos, el CatSalut argumenta que l’atenció primària fa malament l’atenció domiciliària o no la fa, i, per tant, l’hi treu. Que alguns professionals d’atenció primària no facin l’atenció domiciliària a què estan obligats, perquè forma part de la cartera de serveis dels EAPs i de les atribucions ineludibles dels professionals (metgesses, infermeres i treballadores socials), és una vergonya inadmissible i denunciable perquè suposa un greuge i una iniquitat per als ciutadans afectats. Però la resposta al problema no pot ser ignorar-lo i optar per la solució fàcil de traspassar-lo a algú altre.

Anant una mica més a fons, unes vegades això ha estat el resultat de la sagnia pressupostària que ha patit l’atenció primària i que ha comportat una sobrecàrrega assistencial insuportable en el dia a dia de molts professionals, arribant a afectar la seva salut física i mental, la seva motivació professional i la seva capacitat per donar la resposta necessària a tots els fronts assistencials i no assistencials que s’obren cada dia. Però altres vegades, això ha estat pura desídia i negligència dels professionals, i incapacitat de les empreses proveïdores (fonamentalment l’ICS) i dels directors dels equips, per fer que els professionals facin la feina que han de fer. Segurament topem aquí amb alguns dels factors que, excloent la sagnia pressupostària i de personal, més està llastrant l’atenció primària d’aquest país: la manca de bons lideratges i un model de contractació incapaç d’incentivar el professionalisme i de fer complir les obligacions contractuals, inclòs l’horari. Un model que porta a pagar igual qui fa la seva feina com qui no la fa; qui fa atenció domiciliària com qui no la fa; qui falsifica dades, com qui és honest. Però aquests factors estan presents també als hospitals i no per això es tanquen unes urgències que sovint ho fan malament, o es treuen pacients del servei de cardiologia d’un hospital per a donar-los a un altre que té millors resultats. La raó que dóna el CatSalut tampoc és acceptable quan es veu l’heterogeneïtat dels PADES del territori, amb accessibilitat (primera visita a les 24 h d’haver rebut la derivació o al cap d’algunes setmanes) i qualitat diverses, que també generen iniquitats en l’atenció.

El PADES, que teòricament va néixer per donar suport a la primària, ve a substituir-la de facto en una de les seves competències fonamentals, l’atenció domiciliària dels pacients amb complexitat. Si abans eren “només” els serveis d’oncologia i pal·liatius els qui l’activaven ignorant els professionals de referència del pacient, ara ja està protocol·litzat que també ho facin cardiologia, neurologia i pneumologia. Els protocols, a més, deixen en molt mala posició els professionals d’atenció primària que volen fer l’atenció domiciliària dels pacients complexos, quan per exemple qualifiquen els professionals del PADES com a experts en cures pal·liatives i els d’atenció primària, com a professionals amb nocions bàsiques. Quan tu dotes un programa de suport de recursos de personal, logístics, espais reals de coordinació amb l’hospital… i degrades pressupostàriament i amb desprestigi (la consideració que l’hospital té amb el PADES, contribueix al menyspreu de la metgessa, la infermera i la treballadora social de referència) l’atenció primària, que teòricament hauria de donar aquest servei, queda clar qui vols que el faci. Quan a més et trobes professionals esgotats, desmotivats o cremats, està clar qui la farà. És significatiu que des del 2010 al 2015 s’han creat 29 PADES (passant de 89 a 118) la major part per a la Regió Sanitària de Barcelona (26) i una part important han estat contractats amb el grup MUTUAM. L’ICS, en canvi, n’ha perdut 3.

Fem passes agegantades cap a un model en què l’atenció primària perd el seu paper d’atenció integral i longitudinal de les persones i de coordinadora de l’atenció sanitària al pacient. Fem passes agegantades cap a una atenció primària irrellevant i cada cop més prescindible. Així es desballesta l’atenció primària: traient competències i donant, amb això, raó per treure pressupost, llocs de treball i condicions laborals. Quan es desballesta l’atenció primària, es desballesta tot el sistema sanitari. Quan es limita la participació de l’atenció primària en l’atenció a les persones, afavorint l’atenció especialitzada, empitjora l’atenció global i fa insostenible el sistema sanitari, obrint la porta a privatitzacions i copagaments.

Potser queden algunes preguntes per fer: Quina és l’estratègia de fons? L’estratificació-classificació dels pacients en PCC-MACA comportava la intencionalitat de fragmentar el sistema assistencial i treure’ls de l’atenció primària? L’atenció que fan els equips de suport actualment (veuen molt bé molt pocs pacients al dia) és eficient i sostenible? Es dóna peu a introduir copagaments, com es fa en alguns serveis privats, que per cada setmana d’atenció al final de la vida cobren 400 euros? Per què es contracten els nous PADES amb empreses no ICS i no es reconverteixen recursos de l’ICS en dotar més i millor els EAP?

No volem menys competències, volem condicions per treballar millor. Reclamem pressupost per fer bé la nostra feina, la que sabem fer bé, hi ha evidència sobrada que és bona per a la salut de les persones i és essencial de les nostres professions (atendre pacients integralment, a casa o al CAP). Reclamem líders clínics i gestors que promoguin el professionalisme i exigeixin als professionals el compliment de les seves responsabilitats. Reclamem professionals fidels al compromís d’atenció integral i longitudinal dels pacients que tenen confiats per la societat amb qui van signar un pacte de servei públic.

Fotografia: Elena Serrano

Advertisements