Etiquetes

, , , , , , , , , ,

L’anterior govern va elaborar el projecte VISC+ per regular l’ús de les dades sanitàries massives recollides a partir de les històries clíniques per a la seva explotació i comercialització, que va ser àmpliament contestat des de diferents vessants. El Parlament de Catalunya en sessió del 30-06-2016 va aprovar una moció que instava el govern a retirar el projecte i marcava els criteris per a un nou programa de tractament massiu de dades sanitàries.

Recentment, l’actual Departament de Salut ha presentat el Programa Públic d’Analítica de Dades per a la Innovació i la Recerca en Salut a Catalunya (PADRIS) que en la nostra opinió no acaba de resoldre de manera satisfactòria els principals problemes que presentava el VISC+: la garantia de confidencialitat, l’autorització de cessió i ús de dades personals, el destí final de la informació i la reversió en beneficis en salut poblacional per sobre dels beneficis privats .

El Grup d’Ètica de la CAMFIC ha fet una anàlisi del nou programa, en l’entrada al seu blog: PADRIS: El substitut del VISC+, té prou garanties?  i que recollim a continuació:

“El mes de juliol de l’any passat publicàvem unes reflexions arran de la paralització del VISC+ que s’havia de retocar per a fer-lo diferent. La pregunta que ens fèiem és la mateixa que tornem a fer: té prou garanties?

Ara ja s’ha presentat el nou programa  d’entrada amb un canvi de nom. Ara tenim el Programa públic d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut a Catalunya (PADRIS), que s’ha redactat després d’un procés participatiu fet el mes de juliol, però creiem que manté algunes ombres o elements que no ens fan veure que s’han resolt alguns dels dubtes que generava el programa anterior i, fins i tot, algun aspecte que recollia la moció aprovada al Parlament.

El primer element a tenir en compte i que ha de ser explicat de forma clara i entenedora és que actualment la garantia d’anonimització de les dades no es pot garantir del tot com ja havíem comentat en una altra entrada.

Per tant, les persones han de ser conscients i assumir que en cedir les seves dades no se’ls pot garantir del tot que no puguin ser identificats.

Cal, doncs, facilitar la informació i que el consentiment per a l’ús de les dades sigui positiu ja que un argument utilitzat a vegades és que les dades anonimitzades no necessiten consentiment cau pel seu propi pes en poder demostrar-se que no es pot garantir del tot.

I el programa què diu?

  • L’AQuAS també facilitarà a la ciutadania l’exercici dels drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició (ARCO), si bé aquests drets són necessàriament activats davant l’entitat propietària de les dades, que en cap cas serà l’AQuAS.
  • Es requerirà la utilització de consentiment informat per a l’accés i ús d’aquelles dades que no puguin ser desidentificades per la pròpia naturalesa, com les dades genòmiques.

Queda clar, doncs, que només caldrà consentiment positiu per a les dades genòmiques i, per defecte, no en la resta. A més queda un dubte en el primer apartat ja que en recordar que l’AQuAS no és la propietària de les dades, ens preguntem:

Com les obté l’AQuAS? Quin sistema es farà per accedir a les dades? Li seran cedides? Si li són cedides, encara que alguna persona reclami el seu dret a no ser inclòs, quin serà el sistema per garantir que no quedin enlloc?

Recordem de nou què diu el programa en els principis ètics:

  • Respecte a les persones. Els individus han de ser tractats com a agents autònoms. És imprescindible dur a terme actuacions dirigides a explicar amb claredat el projecte, a fi que els ciutadans se’n puguin formar una opinió després de conèixer-lo a fons, amb una incidència especial en allò que té a veure amb el dret a la confidencialitat de les seves dades.
  • Solidaritat de pacient a pacient. El Programa promou la participació solidària dels usuaris del sistema de salut de Catalunya que, amb les seves dades prèviament anonimitzades, contribueixen a impulsar la recerca biomèdica, la biotecnològica i la planificació i avaluació sanitària en pro del bé comú.

Si hi ha respecte, sembla que també caldria consentiment positiu i el principi de solidaritat, que podem compartir, no pot anar deslligat de la voluntarietat en una societat com la nostra. Un exemple similar seria la donació de sang que té tots els elements de la solidaritat i amb resultats gairebé immediats però sempre és voluntària.

Un segon aspecte del programa és el control sobre les dades. El document deixa oberta la possibilitat de cessió de dades i no sols l’accés. En el moment que es cedeixen les dades es fa gairebé impossible saber-ne l’ús que se’n pot fer. El programa diu:

El conveni que regula l’accés al PADRIS regularà els mecanismes perquè les entitats destinatàries del Programa que participin en projectes col·laboratius de recerca puguin compartir les dades amb els seus socis en el marc del projecte en curs.

Tampoc queda clar on són els límits de creuament amb altres dades:

L’AQuAS serà l’únic agent responsable de coordinar el creuament de les dades de salut amb altres fonts d’informació

La legislació actual no permet el creuament de dades de salut amb dades d’altres fonts excepte per a casos específics, per als quals cal determinar quina és la informació afectada i la finalitat. Tot i això, s’identifica com a beneficiós per a l’interès públic potenciar el creuament de diferents fonts de dades i els òrgans de governança valoraran la possibilitat d’aquest tipus d’activitats un cop s’hagi avaluat el Programa en les seves primeres etapes.

 No surt, en cap cas que calgui un consentiment per aquest ús de més dades.

Els límits entre públic i privat segueixen essent poc clars ja que el programa diu:

Es prioritzarà la recerca independent amb finançament públic, sense impedir l’accés a aquelles propostes amb finançament privat o mecenatge

No aclareix quin paper tindrà el finançador en la gestió de les dades.

Tampoc queda clar qui controlarà la rellevància i adequació de la pregunta d’investigació. Un element necessari per a decidir quina recerca es fa. Es pot fer molta investigació irrellevant (el 80% de la investigació segons els últims estudis) amb la big-data i amb les nostres dades. Cal evitar una recerca irrellevant com ja es comenta en un document del grup: Pensem que l’objectiu de la recerca és millorar la salut de la població i, per tant, ha de representar un interès científic i ser rellevant. No té sentit fer recerca que no serveixi per assolir aquest objectiu. Tot treball de recerca presenta en  major o menor grau un risc per als participants, per la qual cosa, des d’un punt de vista ètic, no hem d’incloure pacients en un projecte de recerca que no tingui cap o molt poc interès i, si som honestos, hem de rebutjar participar-hi.

Creiem, per tant, que, malauradament encara són vigents i actuals les propostes que fèiem i que ho explicàvem dient que calen alguns elements i característiques que permetin que es respectin els principis ètics i es minimitzin els riscos (que hi són): Aquestes són les nostres propostes adaptades al nou programa amb pocs retocs:

  1. Quant a la informació i al consentiment:
    1. La informació ha de ser a tota la ciutadania de forma comprensible i neutra.
    2. Els ciutadans han de donar consentiment positiu a l’ús de les seves dades i no, com fins ara, que el consentiment és implícit a no ser que activament es refusi.
    3. Per a facilitar-ho caldria que es pogués donar el consentiment o dissentiment de forma àgil als centres d’atenció primària i també través de la carpeta de salut, per aquells ciutadans que hi ha demanat accés.
  2. Quant a la gestió de les dades. A part dels temes tècnics d’anonimització hi ha dues garanties addicionals:
    1. La gestió per part de l’administració pública i  de forma del tot transparent (fins ara ha estat difícil saber on passava el programa).
    2. No cedir les dades en cap cas. L’accés a les dades sol.licitades, un cop passats tots els filtres del projecte concret ha de ser “in situ”, en el servidor que contingui les dades, com plantejava al diari Ara Josep Domingo fa més de dos anys. Aquesta darrera condició permet un seguiment permanent de com s’utilitzen les dades sol.licitades.
Advertisements