Etiquetes

, , , , , , , , , ,

cropped-atencioprimaria_nani_final414El mes d’abril del 2015 va néixer el blog promogut pel FoCAP «AP més enllà de la clínica». Perquè més enllà de la clínica, a l’atenció primària hi ha tot un món de factors que influeixen en la seva qualitat, els seus editors han volgut generar debat, aportar idees, eines i arguments sobre aquests altres aspectes que també formen part de l’atenció sanitària que donem als ciutadans. Durant aquest any i mig de recorregut s’ha parlat de com ens organitzem, com orientem l’atenció, com acostumem els pacients…, amb l’objectiu de millorar el servei que donem en benefici de la salut de les persones.

En el primer post, Situació de l’atenció primària a Catalunya: la visió dels professionals dels equips d’atenció primària es comença proposant un qüestionari sobre molts dels aspectes que intervenen en la nostra tasca de cada dia. Les respostes obtingudes han servit per escriure sobre molts dels temes plantejats.

Així, el mes de juny, a Situació de l’AP a Catalunya: la nostra visió es donen els primers resultats: nombre de persones que han respost, activitat (professió i tasca assistencial o gestora), tipus d’equip (urbà, rural), situació contractual, i edat. I també les respostes a la pregunta “Quin és actualment el primer problema més important de l’AP” o «Qui té la responsabilitat sobre la situació actual de l’AP?

En el següent post El problema de l’excés de demanda es tracta el que s’havia considerat un dels problemes més importants en les respostes del qüestionari. Ho creien així els professionals més joves, metges, que treballaven en EAP urbans i no tenien plaça en propietat.

A Com mantenir atenció al dia (si un pacient ho necessita el visito avui) s’aborda el tema de l’accessibilitat a les consultes i es plantegen mesures organitzatives com ara el sistema d’accés avançat de Murray o el filtre de les visites per al mateix dia.

I seguint amb la gestió de la consulta el blog ens parla de Com fer els domicilis dels meus pacients? Es donen idees senzilles per facilitar la realització de la visita domiciliària i es recullen diverses raons per les que val la pena entossudir-se a mantenir l’atenció domiciliària (aguda i de crònics) a càrrec de la infermera i el metge de família del pacient.

Ja a l’any 2016 Podem gestionar millor les nostres agendes? aposta clarament per la capacitat i el marge de maniobra que té cada professional en la gestió de la seva agenda, desmuntant tòpics i proposant idees pràctiques per dur a terme. Es reconeix, però, que es tracta d’una carrera de fons que requereix entrenaments quasi diaris per no perdre la forma, i que depèn bàsicament de nosaltres mateixos.

Com conviure amb les DPO? (primera part) entra de ple en el controvertit tema de la direcció per objectius. Es parla de la visió dels professionals, la visió dels gestors, l’impacte en la millora, en la forma de treballar, en el sou, en el reconeixement o en la motivació. Es proposen uns exercicis per fer i acaba amb un qüestionari que ens convida a la reflexió i a veure allò que sabem sobre les DPO.

Com sobreviure a les DPO? (segona part) dóna la resposta correcta dels exercicis del post anterior i ens ofereix un «Decàleg de recomanacions finals per a directors i gestors: com no fer massa mal amb la DPO?» i un altre «Decàleg de recomanacions finals per a professionals assistencials: com abordar la DPO i la salut dels teus pacients?» Tots dos de gran utilitat.

Després d’una petita aturada, el mes de juny es torna als resultats de l’enquesta que es va fer a l’inici del blog i tracta d’Alguns aspectes de la relació atenció primària vs atenció secundària. En base a les respostes de professionals assistencials (122) i directius (20) es fan consideracions sobre el complex d’inferioritat dels metges de primària, el de superioritat dels especialistes, la importància de la confiança dels pacients o els riscos i beneficis de la prescripció induïda.

I s’acaba l’any 2016 amb un altre tema d’actualitat i de gran repercussió en el funcionament dels equips i en la satisfacció dels professionals assistencials amb dos posts: El director de l’equip: entre el “primus inter pares” i el “ells-nosaltres” (1 i2). Després de fer un breu repàs de la història de la coordinacio-direcció dels equips, recorre de nou a una enquesta als lectors per saber què en pensen i compara els seus resultats amb els de fa un any i mig. La conclusió és clara: «El líder de l’equip és un gestor de persones, i ha de ser fàcilment accessible per a tots els membres de l’equip. Quan el director de l’equip està tan ocupat que no podem accedir-hi fàcilment, de segur que està caminant per la senda equivocada.»

Durant l’any 2017 s’han publicat dues entrades dedicades a La resolució a l’atenció Primària 1 (i 2). Es respon a les preguntes de si la capacitat resolutiva de l’AP és alta, si encara pot tenir un nivell de resolució superior, si aquesta depèn de la mida dels cupos o què entenem per resolució. Clarifica que «Resoldre és aplicar al pacient allò que cal fer-li i allí on cal fer-li», no derivar més o menys pacients a altres nivells d’atenció. Per tant la resolució està més relacionada amb l’adequació que amb les derivacions, i per mesurar-la es necessita un sistema d’informació adequat. L’EQA i l’EQPF, que tenim a l’abast els professionals de l’ICS, són una aproximació raonable a aquesta mesura.