Etiquetes

, , , , ,

lens-1209823__340Com recordareu, el passat dia 7 de novembre es va fer la presentació del llibre Diaris de trinxera, el nostre dia a dia. Una realitat invisible” i des d’aleshores hem seguit amb la seva difusió. Els dies següents a la presentació es van multiplicar les entrades al blog dels «diaris».

El llibre està disponible en edició digital i en paper. El socis i les sòcies de ple dret que ho desitgin poden recollir de manera gratuïta el seu exemplar el proper dia 15 de desembre de 5 a 8 de la tarda al local de la CAMFIC, carrer Diputació 316 de Barcelona, on estarà reunida la junta del FoCAP. La resta de persones interessades el podran adquirir al preu de 5€ per exemplar, el mateix dia i lloc. Si no podeu venir el dia 15, el podeu demanar als membres de la junta que conegueu.

L’emissora RAC1, en el seu programa Islàndia, es va fer ressò del llibre i va entrevistar alguns dels metges i metgesses de família que van assistir a l’acte, que van tenir l’oportunitat de donar el seu testimoni. Podeu escoltar-ho a: http://www.rac1.cat/a-la-carta/cerca?text=&programId=islandia&sectionId=&from=08%2F11%2F2016&to=08%2F11%2F2016 (l’enllaç porta a una pantalla on ja estan seleccionats el dia i el programa. Només has de donar-li a “cercar” i ja et surten tots els àudios d’aquell dia. S’ha de seleccionar el del programa sencer. Des del minut 15 es parla sobre l’atenció als pacients i la situació de la medicina amb el Dr. Salvador Esquena i des del minut 30 es parla del Diaris de Trinxera).

El Diari de la Sanitat també ha publicat un article de Roser Marquet i Miquel Reguant titulat “Els diaris de trinxera fan visible l’atenció primària”.

Podeu llegir la intervenció que va fer la presidenta del Focap, Nani Vall-llossera, a l’acte de presentació, en la qual, entre d’altres coses diu:

Els Diaris de Trinxera són una obra coral de molts i moltes professionals d’atenció primària que l’han fet servir com a canal per a explicar la riquesa del que es viu a les consultes, i el privilegi de la confiança i la proximitat de les relacions professional-pacient. També ha servit per a denunciar el que no funciona i el que s’ha deteriorat els darrers anys. En molts casos, explicar les nostres perplexitats i dificultats a la consulta a través d’aquests relats, ha estat una mena de teràpia.

En un altre fòrum vam fer palès com ens costa explicar l’atenció primària. Dèiem que els CAPS no tenen la càrrega simbòlica dels hospitals. Als hospitals hi ha la tecnologia, la ciència que més es publica a les revistes i els metges que surten als rànquings i als mitjans de comunicació. Explicàvem que ens és difícil fer entendre que sense una atenció primària forta, els pacients pateixen i tot el sistema sanitari se’n ressent. I ens costa fer-ho entendre perquè els grups de poder no la coneixen personalment ni la defensen. Ni polítics, ni funcionaris, ni periodistes ni els mateixos metges es visiten a l’atenció primària o ho fan excepcionalment. L’atenció primària no és notícia. Que incrementar un metge de família per cada 10.000 habitants s’associï a un descens de la mortalitat d’un 6% no és notícia. Els noms dels metges i les infermeres d’atenció primària no són mediàtics, tot i que molts dels seus pacients us parlarien de la importància que tenen per la seva vida.”

Els diaris de trinxera continuen i seguirem publicant relats sobre la grandesa del fer quotidià de la vida i de l’atenció primària. Esperem seguir comptant amb la col·laboració de totes i tots vosaltres perquè això sigui possible.

Imatge: pixabay

 

Anuncis