Etiquetes

, , , , , ,

elroto-17-junioLa FADSP (Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública) ha publicat el seu informe Los servicios sanitarios de las CCAA 2016. Des de l’any 2004 aquesta entitat fa una anàlisi comparativa de la sanitat a les diferents comunitats autònomes (CCAA), partint de que els processos de transferència de competències a les comunitats podien haver generat diferències entre els seus sistemes sanitaris. També les retallades en els pressupostos dels serveis públics aplicats a partir de 2009, han sigut de quantia i aplicació diferents segons comunitat, amb el corresponent impacte en termes de dotacions de professionals i de qualitat de serveis.

Per fer l’anàlisi comparativa utilitza dades del 2014 i 2015, obtingudes del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, dels pressupostos de les CCAA, el Barómetro Sanitario i l’Instituto Nacional de Estadística. Els resultats es donen agrupats en cinc apartats, dels qual els referents Catalunya resumim a continuació:

1. Finançament, recursos i funcionament. El pressupost per habitant previst a Catalunya per a 2016 és de 1133 €, el segon més baix després d’Andalusia, que és de 1048€. El pressupost més elevat és el d’Astúries amb 1587€. El nombre de llits hospitalaris catalans és el més alt de totes les comunitats: 3,76 llits per mil habitants. El nombre més baix és el d’Andalusia amb 2,19 llits per mil habitants. En dotació de professionals Catalunya ocupa el novè lloc per metges especialistes (1,76 metges per 1000 habitants), el desè lloc per infermers d’atenció especialitzada ( 3,07 per mil habitants), el dotzè lloc per metges d’atenció primària (0,7 per mil habitants) i el novè lloc per infermers d’atenció primària (0,68 per mil habitants).

2. Despesa farmacèutica. Durant 2015 la despesa farmacèutica a Catalunya ha estat de 180,5 € per persona, ocupant el quinzè lloc de les disset comunitats. La despesa més alta correspon a Extremadura, amb 276,4 € per habitant i la més baixa a Balears amb 164,9 € per habitant. La proporció de genèrics per total d’envasos, a Catalunya és del 51,3%, situant-se en el quart lloc.

3. Valoració dels ciutadans. En opinió ciutadana Catalunya obté els pitjors resultats quasi bé en tots els paràmetres analitzats: Ocupa l’últim lloc (amb 6 punts) de totes les comunitats en la puntuació que els ciutadans donen a la sanitat pública en una escala del 0 al 10. Quan es pregunta sobre el funcionament de la sanitat, el percentatge de persones que responen bé o bastant bé només és del 52%, quedant en penúltim lloc. De les persones ateses en qualsevol dels serveis sanitaris opinen que el servei ha estat bo o bastant bo el 82 %, per sobre tan sols de Canàries. Finalment, el percentatge de ciutadans que trien la sanitat pública per a hospitalitzacions és del 55% i ocupa el quinzè lloc.

4. Llistes d’espera. L’informe fa servir la opinió ciutadana per valorar les llistes d’espera als serveis sanitaris, amb les limitacions que suposa que sigui un criteri subjectiu i no objectiu. En tot cas, la valoració ciutadana dóna aquests resultats: El percentatge de persones que diuen que obtenen cita en Atenció Primària en 24 hores és del 26%, en catorzè lloc de totes les comunitats. En canvi, quan es pregunta per la obtenció de cita a l’especialista en 15 dies la resposta és positiva en el 22% dels enquestats, el que suposa el millor resultat.

5. Privatització sanitària. En aquest apartat es dóna informació sobre despesa «de butxaca» per persona i percentatge de despesa sanitària dedicada a la contractació amb centres privats. En els dos conceptes Catalunya obté una puntuació molt alta. Ocupa el tercer lloc en despesa sanitària anual a càrrec personal, amb 195€, només per darrera per darrera de Madrid (244€) i Balears (221€). En despesa pública per contractació amb centres privats tenim la proporció més elevada de totes les comunitats arribant a un 25,6%, molt per sobre de la resta de comunitats que es troben entre un 3,4% (Aragó) i el 10,6% (Madrid).

Des de l’any 2009 a l’any 2016 si es té en compte un indicador que sintetitza tots els descrits prèviament, Catalunya ocupa respectivament els llocs 5, 12, 10, 13, 11, 11, 15 i 14 (tal com es veu a la taula següent). Ha passat d’ocupar els primers llocs del rànking a estar entre els últims.

ccaa