Etiquetes

, , , , , , ,

Ja  som a finals de setembre i la majoria de professionals d’atenció primària hem acabat les vacances i els CAPs van recuperant el seu ritme habitual. És hora de fer balanç de com ha anat l’estiu en l’atenció primària dels nostres pobles i ciutats.

Com reflectia dies enrere el diari Catalunya Plural, a grans trets el panorama a l’atenció primària ha estat el següent: tancament de 13 CAPs i 98 consultoris locals, col·lapse dels centres situats en les zones d’estiueig i tancament generalitzat d’agendes amb unes poques metgesses i infermeres per a tot i per a tothom que acudeix als CAPs.

Tenint en compte que segons l’enquesta de condicions de vida de 2015, un 40’6% de les llars manifesta no poder sortir de vacances fora de casa ni una setmana a l’any i que més del 40% de la població fa les vacances en mesos diferents a l’agost, el funcionament dels CAPs en règim d’excepcionalitat amb agendes tancades i nivells de personal mínims, no està justificada i perjudica la qualitat de l’atenció de les persones. A més, la majoria de consultes s’atenen com a «urgències», amb la qual cosa es transmet un missatge contradictori amb el que es dóna  durant l’any “ordinari”, en què es convida a la gent a utilitzar bé les urgències i programar les visites, esperant si és possible a la cita amb  la metgessa o infermera de capçalera, que “és qui millor el pot atendre”.

Al FoCAP hem denunciat fins a la sacietat les reduccions de personal i la sagnia pressupostària crònica que pateix l’atenció primària i que s’ha aguditzat des de l’inici de les retallades. Les polítiques de recursos humans de substitució zero i de reforç insuficient dels CAPs de les zones d’estiueig, empitjoren la qualitat de l’assistència que donem i la qualitat de vida professional i benestar emocional d’uns treballadors que -no paren de repetir-nos- hem fet i fem de tampó de les retallades de recursos que hem patit els darrers anys. En alguns centres han passat de la saturació a la sobresaturació.

Però a la manca de substitucions s’afegeixen dos factors que depenen dels directors i professionals dels centres i que es poden tenir en compte sense cap cost econòmic : la forma d’organitzar les visites als CAPs i la distribució de les vacances. És inevitable que la longitudinalitat es trenqui durant el temps que els professionals fan vacances, però no és el mateix que no et visiti la teva metgessa o la teva infermera que no tenir un professional de referència en la seva absència. Treballar a l’atenció primària no consisteix a treure feina “a destall” sinó solucionar, alleugerir o acompanyar els problemes de salut de les persones. Continuïtat assistencial no és assistència per qualsevol i cada vegada algú diferent. Per això la gent va als hospitals, on a més hi ha els recursos i l’enlluernadora tecnologia. Així doncs, la pèrdua de qualitat de l’atenció als CAPs també repercuteix en el col·lapse dels hospitals a l’estiu.

Amb aquesta política organitzativa durant l’estiu, els professionals que treballen a l’agost, veuen la seva agenda tancada durant les seves vacances fora de temporada i durant el mes d’agost, mentre els companys fan vacances. Si tenim en compte que tancar un mes una agenda, repercuteix en el col·lapse de visites dels dies anteriors i dels dies posteriors, la distorsió del període estival pot allargar-se dos o tres mesos segons els casos. Perquè la visita feta amb caràcter estiuenc, amb sobrecàrrega d’agendes i de professionals no és la mateixa que la feta en condicions de més «normalitat»: es va menys al fons dels problemes, es fan més tractaments simptomàtics i s’utilitzen més fàrmacs. Com a conseqüència tenim menor resolució, retards en diagnòstics i tractaments, més re-consultes, i menor seguretat.

Podrien ser mesures per pal·liar la situació: 1. Mantenir obertes les agendes, com a principi. 2. Assegurar que els pacients tenen un professional de referència mentre la seva metgessa i la seva infermera de capçalera fan vacances, per exemple agrupant els “cupos” de 2 professionals que fan vacances en moments diferents. 3. Garantir una dotació de professionals suficient tots els dies de l’any, repartint equitativament les setmanes més conflictives perquè hi ha més persones que volen fer vacances.

Tenim el dret (i el deure, per protegir la nostra capacitat professional) de fer vacances i tenim el dret de fer-les quan volem, dins els límits que imposa preservar la qualitat del servei públic que tenim encomanat per la societat.

Que els nostres gestors maquillin el deteriorament de l’atenció primària avantposant sistemàticament accessibilitat a continuïtat i longitudinalitat, no ajuda. Hem de ser nosaltres, les professionals dels equips qui decidim organitzacions de les visites i distribució de les vacances que ens permetin gaudir-les i alhora preservar la continuïtat i la longitudinalitat (en la mesura del possible) de l’atenció als nostres pacients. Si no, l’atenció primària perdrà la seva raó de ser i el valor afegit respecte a l’atenció urgent als CUAPs i als hospitals, dispositius ambdós útils i importants quan s’utilitzen de forma adequada o quan no hi ha alternativa. L’atenció primària té valor perquè és longitudinal. Si no ens ho creiem i no la defensem nosaltres les professionals, no ho farà ningú, perquè els gestors estan encantats que els CAPs se’n surtin amb una dotació de personal mínima. Els és molt més barat i els dóna idees per la resta de l’any.

 

Anuncis