Etiquetes

, ,

Presentem tres posts recents de Sergio Minué en el seu blog El Gerente de Mediado que posen damunt la taula el tema dels conflictes d’interès. En el post del dia 30 de juny constata que la majoria de les encara escasses declaracions de conflictes d’interès que es fan són negatives  (és a dir, de persones que declaren no tenir-ne), i que, tot i que els conflictes d’interès són molt freqüents i abasten múltiples camps, ens resulten invisibles. I pocs dies abans, en un altre post reflexiona sobre la relació dels metges i metgesses amb la indústria i la dificultat de canviar-ne els comportaments.

Està àmpliament demostrada la influència dels incentius de la indústria farmacèutica sobre la prescripció  dels metges, ja siguin incentius individuals en forma de retribució per activitats formatives, inscripció a cursos i congressos, àpats i regals; o incentius col·lectius, com patrocini de recerca o d’activitats científiques i formatives de les societats científiques, cosa que en pot condicionar el contingut. La relació amb la indústria, pot portar a prescriure fàrmacs innecessaris, més cars (amb repercussió en els pacients i en la sostenibilitat del sistema sanitari) o dels quals es desconeix el perfil de seguretat. Però, a més a més, erosiona la confiança que la població té en el sistema sanitari i que sustenta la relació metge-pacient. Ja el 2002 el grup d’ètica de la CAMFiC va publicar un document sobre la relació dels metges de família amb la indústria farmacèutica.  I des d’aquí,  cal valorar l’esforç que darrerament estan fent algunes societats científiques  de medicina de família per visibilitzar els conflictes d’interès i reduir  la seva dependència de la indústria.

Paradoxalment ha estat Farmaindustria qui recentment ha donat a conèixer algunes dades sobre pagaments a professionals o entitats científiques, de forma similar al que es fa a altres països.  Aquest fet inèdit al nostre entorn mereix una anàlisi més detallada.

Però els conflictes d’interès no es redueixen a la relació amb la indústria i no només tenen a veure amb els fàrmacs. L’establiment d’indicadors, basats amb més o menys encert en guies de pràctica clínica sovint allunyades de la complexitat de la pràctica real, utilitzats per avaluar les persones professionals,  és una font de conflictes d’interès en relació amb la mateixa institució de treball.  Aquesta avaluació condiciona la retribució, l’acreditació docent, la puntuació  per aconseguir trasllats, contractes o millora en la carrera professional i, en general, com diu Sergio Minué en el darrer post del 10 de juliol, condiciona el nostre valor en el sistema. Igualment, en el cas de les societats científiques, la seva dependència de les  institucions públiques també constitueix un conflicte d’interès.

Aquests són només alguns exemples dels conflictes d’interès que se’ns presenten en el nostre dia a dia i condicionen la nostra pràctica assistencial. El seu reconeixement és doncs el primer pas.