Etiquetes

, , , , , , , ,

stock-photo-marketing-segmentation-customers-care-customer-relationship-management-crm-and-team-building-252391039El passat 19 de juny es van realitzar oposicions per a places de medicina de família, pediatria, infermeria, llevador, auxiliar, administratiu i zelador a l’Institut Català de la Salut. Ja s’ha comentat en diversos mitjans aspectes com la logística i la organització de les mateixes; aules que quedaven petites per la quantitat d’aspirants, talls de llum inexplicables amb solucions poc encertades, horaris que no es complien amb els conseqüents retards acumulats que patien sobretot els convocats al vespre. Alguns dels articles que enllacem al final del text comenten, fins i tot, un cas de possible frau donat que es van trobar codis identificatius que l’aspirant rep en personar-se i acreditar-se en el moment de l’examen, perduts per una planta d’hospital dies abans. També van detectar-se les ja “clàssiques” errades de redacció, que malauradament sorprenen menys, però no per això deixen de ser greus, preguntes amb més d’una resposta correcta, dobles negacions…

Però, lluny de banalitzar els fets esmentats, que són motiu de justa indignació i queixa ben argumentada, caldria aprofundir més en la crítica a aquesta convocatòria d’oposicions.

I per què?

Pel context. Patim “retallades” des del 2010. Portem cinc anys sense oposicions. Cinc anys en què, com hem dit repetidament, s’han perdut més llocs de treball i professionals que mai. I en que les condicions laborals han anat empitjorant progressivament fins a nivells límit on, recordem un cop més, es fan contractes per dies, o es “gaudeix” d’un contracte a temps parcial per un permís de maternitat. Això sí, mentre el permís dura 16 setmanes, el contracte es fa de 4.

És la nova estratègia de recursos humans? És fruit de les noves polítiques laborals en què existeix sempre un pool de treballadores precàries disposades a treballar per poc sense queixar-se per por a perdre la feina?

Per les xifres. 42 places per medicina de família, 135 per infermeria, 8 per pediatria per exemple. Xifres irrisòries quan es comparen amb els llocs de treball destruïts en els darrers anys, més de tres mil. Quan és sabut que en aquest període s’han amortitzat jubilacions, o es contracten metges de família per fer de pediatre.

Quins criteris es fan servir pels càlculs de places? A què responen?

Per l’absurda concepció de que es poden convocar places d’atenció primària (per exemple el cas d’infermeria) sense diferenciar-les clarament (mèrits, proves) de places d’altres àmbits (com l’hospital). Per què no es valoren de forma diferenciada? Només és ignorància o és menyspreu? (Enllaç amb la convocatòria).

Pel que representa. Fent una mitjana uns 60 candidats per plaça. Milers de persones que han estudiat durant mesos a contrarellotge (doncs comparativament hi ha hagut menys temps que en altres ocasions), han pagat les taxes, han vist afectada la seva vida familiar i, finalment, han vist com no podien aconseguir una feina estable.

Així, és evident que tenim i tindrem uns índexs molts superiors als desitjats d’interinatge, perllongant-se aquestes condicions durant anys. Les interinitats avui se celebren com les places en propietat d’ahir perquè les places fixes són gairebé utòpiques. Així doncs, el normal és que les condicions laborals siguin pèssimes, contractes de 25 o 30 hores setmanals, enllaçar contractes de 30 dies no tenint dret a cap dia de formació ni de lleure, resignació de que amb una mica de sort te’n faran un de dos mesos o tres i podràs ajuntar dies per, després de 2 o 3 anys d’acabar la residència, poder gaudir de vacances pagades per l’empresa i no per l’atur. Sense dret tampoc a permís de maternitat, doncs ningú et contracta poc després de donar a llum perquè no pot cobrir al substitut. Sempre subjecte a les “necessitats del servei”, la borsa, el que es pot i el que no (que curiosament canvia segons bufi el vent). Algunes es defineixen com una nòmada “Avui aquí i demà allà, quan conec els pacients haig de marxar; estic tot el temps acomiadant-me.” Aquí, l’excepcional és un contracte digne.

La població, les persones malaltes i el mateix sistema sanitari pateixen les conseqüències d’aquesta precarietat, perquè impedeix donar una atenció amb característiques de longitudinalitat i la creació de relacions assistencials sòlides i vincles terapèutics amb els professionals, que són factors clau d’una atenció primària de qualitat i de l’efectivitat del sistema.

En un segon nivell de profunditat podríem criticar no solament les oposicions d’enguany sinó les oposicions com a sistema per aconseguir lloc de feina a l’administració pública però això donaria per sí sol per un altre post.

http://diarisanitat.cat/les-primeres-oposicions-de-lics-en-cinc-anys-generen-polemica-per-les-condicions-en-que-es-van-realitzar-les-proves/#.V2lEDAWNvYQ.whatsapp

http://www.lavanguardia.com/vida/20160621/402665111628/examen-oposicion-enfermeria-ics.html

http://www.cronicaglobal.com/es/notices/2016/06/sanidad-catalana-recaudo-1-11-millones-oposiciones-chapuceras-40890.php

Anuncis