Etiquetes

, , , , , , ,

Des de l’inici de la crisi stock-photo-team-teamwork-togetherness-collaboration-concept-343048862i amb les grans retallades del 2010, el clima emocional de molts equips d’atenció primària s’ha vist afectat de manera molt crítica. La tensió viscuda durant aquests anys per la reducció de personal, la no cobertura de places per jubilacions i per malaltia, la sobrecàrrega de les agendes, la incertesa d’haver realitzat un diagnòstic erroni per fer el treball en males condicions, l’obsessió de molts gestors per assolir els objectius que han contribuït a la burocratització de les consultes amb una “registritis” malaltissa…. ha fet que es generi una alta angoixa en molts equips. Aquesta angoixa, moltes vegades, generada per l’excessiva càrrega laboral i la incoherència de molts dels nostres gestors, fa que molts bons professionals estiguin desmotivats i sense il·lusió pel repte que suposa treballar en equip.

Actualment, sembla que moltes direccions hagin oblidat les bases del treball en equip i només es limiten a transmetre la informació que els arriba des de dalt. Aquesta informació la majoria de vegades va dirigida a la consecució de les DPOs com únic objectiu, evitant la comunicació interpersonal i l’escolta dels professionals. Aquesta rigidesa pròpia d’una comunicació vertical està marcant les dinàmiques dels equips, fet que cronifica els conflictes i no cerca les solucions més adequades per a mantenir una bona salut. A més a més, està facilitant la desconfiança entre els membres de l’equip, molts companys estan instal·lats en la queixa permanent i molts equips treballen sense cap projecte comú que aglutini i il·lusioni, de nou, els professionals.

Els sentiments de companyonia i d’ajut estan a la baixa, fet que retroalimenta la individualització del treball i la falta d’un objectiu comú. Davant d’aquesta situació, cal prendre mesures per tal de posar en valor el treball en equip com a eina per sobreviure a les retallades, per repensar les incongruències del sistema sanitari i buscar alternatives que potenciïn l’Atenció Primària.

La bona qualitat de les relacions interpersonals i el reconeixement professional han de formar part d’un equip amb objectius comuns; també, el lideratge, les condicions i l’organització del treball, l’actitud i l’atenció al desgast professional dels membres de l’equip, l’autonomia, els canals de comunicació i la mida de l’equip. Tots aquests aspectes s’han de treballar en el dia a dia per poder mantenir un equip amb bona salut emocional, que no vol dir no tenir problemes, dificultats i conflictes. Però si les direccions no presten atenció a aquests aspectes, continuarem amb equips desgastats, desmotivats…, i així no podem cuidar amb excel·lència els nostres pacients.

El treball en equip és essencial pel bon enteniment del grup i, per tant, les direccions haurien de facilitar-lo. Perquè un equip s’entengui en el dia a dia, depèn no només de les habilitats i coneixements que tinguin els seus professionals, sinó també del maneig adequat que fan de les seves emocions i del benestar personal, les direccions dels equips.

Amb direccions verticals que imposen el seu poder, que no permeten la participació dels professionals en la presa de decisions, compartint el poder i la capacitat d’incidir en l’organització, els equips s’estan morint.

S’ha d’invertir en relacions interpersonals basades en la confiança (confiança també en els nostres gestors i directors), s’ha d’invertir en el reconeixement personal (que no vol dir diners), s’ha d’invertir en comunicació interpersonal, en intercanviar idees i propostes (més enllà del 2.0), s’ha d’invertir en direccions humanes que tinguin clar que han de ser els servidors del seu equip de professionals, que els reconeguin i no pensin que els triomfs de l’equip són només gràcies a ells.

Necessitem bons equips per tenir una Atenció Primària potent. Calen bons equips per tenir l’Atenció Primària que necessitem.

Advertisements