Etiquetes

, , , , , ,

esperaEn compareixença davant la premsa, el passat dia 4, el conseller Comín va anunciar un Pla integral per a la millora de les llistes d’espera sanitàries. Es planteja la possibilitat de la reducció de les llistes d’espera mitjançant l’augment de l’activitat de proves diagnòstiques, consultes externes i intervencions quirúrgiques, si s’aprova un nou pressupost per al 2016. En cas de pròrroga del pressupost del 2015 només es podrien mantenir les esperes actuals.

Un dels eixos del pla integral es refereix a l’atenció primària, en concret:

L’apoderament de la primària millorant el seu accés a les primeres visites de consultes externes, dotant-la de capacitat de programació directa i augmentant la seva capacitat de resolució (està previst que gestionin part del pressupost destinat a les primeres visites de consultes externes, que correspon a 34 milions d’euros).

Ens sembla una bona notícia que el Departament de Salut es plantegi una intervenció per a la reducció de les demores de proves i visites i que doti de més recursos a l’atenció primària. Caldrà veure en detall quines mesures es proposen per analitzar-les i valorar-les. De moment, però, l’anunci ens suscita dubtes i consideracions que volem exposar i que esperem siguin d’interès tant per als responsables polítics i gestors com per als professionals.

Es parla de llistes d’espera de l’atenció hospitalària (consultes externes, proves diagnòstiques i cirurgia). En cap cas es fa referència a l’espera per a la visita de la metgessa o la infermera de capçalera, tant o més importants com les altres.

Es parla d’apoderar l’atenció primària dotant-la de capacitat de programació directa de les vistes als especialistes. A què es destinaran els 34 milions? A millores informàtiques? A més personal administratiu? Quina capacitat i responsabilitat tindran els metges per gestionar-se les pròpies agendes? El fet de programar les visites amb especialistes des dels CAPs, que ja s’està fent en algunes zones, no ha suposat una reducció de les demores, calen altres mesures.

Es parla d’augmentar la capacitat de resolució de l’atenció primària gestionant part del pressupost destinat a les primeres visites de consultes externes. No es concreta en què consistirà aquesta gestió. L’augment de la capacitat de resolució de l’atenció primària no significa poder derivar més fàcilment, sinó derivar menys perquè resol més. En l’actualitat l’atenció primària ja és altament resolutiva, però ho pot ser més si disposa de les eines necessàries: temps suficient per malalt, accés ràpid a proves i mecanismes de consulta fàcils sense desplaçament del malalt. Les tecnologies informàtiques ofereixen moltes possibilitats de comunicació entre professionals que no són prou aprofitades.

Les consultes externes dels hospitals estan sobredimensionades, assumeixen seguiments que poden ser realitzats a l’atenció primària. Entenem que la seva funció hauria de ser de suport per al diagnòstic, orientació terapèutica o programació de tractament quirúrgic quan calgui. Fer moltes més visites a consultes externes pot no ser efectiu ni eficient si no aporten valor a l’atenció.

Cal tenir en compte certa cultura popular que associa bona atenció amb atenció especialitzada. El discurs dels dirigents sanitaris i dels mitjans de comunicació alimenten aquesta cultura. Un exemple seria el tractament que van fer alguns mitjans de la roda de premsa que van fer els responsables de Salut. Es va donar com a titular que el metge de capçalera tindria més poder per derivar a l’especialista. El nostre model és altament hospital-cèntric, moltes de les seves activitats es poden fer en l’àmbit de l’atenció primària de manera menys costosa. Els missatges a la població haurien de recollir aquesta idea i reforçar el paper altament resolutiu de l’atenció primària.

Les llistes d’espera no depenen només de l’activitat hospitalària. Tenen relació també amb la pràctica assistencial de l’atenció primària, amb les expectatives de la població i amb l’activitat generada pel mateix sistema, des de recitacions innecessàries fins a la pràctica de proves promogudes per campanyes d’estudi de població sana. Les solucions haurien d’anar en tots els sentits.

Més endavant farem algunes propostes que deixem per al debat sobre uns quants aspectes que poden ajudar a trobar mesures de millora que han de partir d’enfortir la relació entre els professionals dels diferents àmbits, de dotar-los de més capacitat de gestió de la seva activitat i de tirar endavant les mesures estructurals que siguin necessàries. Cal analitzar cada situació segons les seves peculiaritats, que són diferents en cada territori i especialitat.

Un dels perills que correm és el d’abocar més recursos als hospitals i oblidar-nos que una bona atenció primària redueix la necessitat d’atenció especialitzada. Qualsevol pla de millora de l’accés als serveis o de la resolució de problemes de salut ha d’incloure mesures específiques per a l’atenció primària. Abocar-hi recursos per tal que sigui encara més resolutiva és la manera més eficient i menys iatrogènica de reduir les llistes d’espera. Correm el risc de posar noves càrregues a l’atenció primària. Tota nova activitat ha d’associar-se amb la dotació de recursos.

És un moment en el qual cal plantejar-se el cost-benefici de certes activitats, en concret de les consultes externes hospitalàries. Un canvi en el sistema de pagament que incentivés les primeres visites per sobre de les de seguiment podria escurçar el temps per una primera visita. La major part de les visites dels especialistes han de ser primeres i han de retornar el pacient a l’atenció primària així que sigui possible. No tenen sentit en molts casos les visites de seguiment periòdic als hospitals.

Les consultes virtuals amb els especialistes poden resoldre una part important de problemes diagnòstics o de seguiment dels pacients. L’aquiescència de professionals i pacients ha de ser la base d’aquest funcionament. Aquest sistema pot suposar major protagonisme per a les metgesses de família, però també una major centralitat en l’atenció i majors beneficis per als malalts. La dinàmica actual de consultes amb els especialistes de l’atenció secundària, visitin en els CAP o en els hospitals, pot donar pas a una dinàmica més resolutiva que hauria de contemplar:

  • Un primer contacte virtual amb resposta en el termini d’una setmana. Aquesta primera consulta pot ser resolutiva en molts casos. En altres derivarà a una consulta presencial que es programarà en funció de la situació clínica, però que en general no hauria de sobrepassar els 15 dies.
  • Si en una primera visita presencial es resol la consulta, emet un informe (pot ser el mateix curs clínic) i és el metge de primària qui decidirà si cal una nova consulta.
  • Si el metge de secundària no pot resoldre en la primera visita es pot generar una segona (hauria de ser el mínim de cops possibles). Un cop resolt l’episodi o el motiu de consulta el pacient retorna a primària. Queda l’informe de l’especialista en la història clínica.
  • La funció de porta d’entrada als serveis especialitzats la farà la primària. No es generen mai visites a secundària des d’urgències ni des del propi hospital (seguiment d’altes, interconsultes des de consultes externes…) si no ho decideix el metge de família. Serveix també per a buidar la llista de secundària i tenir més espais.

El moment actual pot ser idoni per plantejar plans de retorn a l’atenció primària de pacients amb patologies estables que no requereixen un seguiment especialitzat. Això donaria espai i temps per dedicar a les primeres visites que són les més efectives. En aquesta nova relació entre professionals d’atenció primària i d’altres nivells assistencials que proposem, és bàsic establir vies de comunicació fàcils i ràpides. La relació directa entre els metges de família i els altres especialistes (tots ells compromesos i interessats en beneficiar el pacient) pot facilitar ajustar les llistes a les necessitats reals de priorització.

Tot l’anterior té com a objectiu posar veritablement el pacient en el centre de l’atenció sanitària i això vol dir també pedagogia, informació i consideració per les seves preferències.

Foto obtinguda de: http://equanima.org/equanima/recursos/dialogo-de-la-espera

Advertisements