Etiquetes

, , , , , , , ,

Escrit d’Encarna García López, treballadora social, i Mª Mercè Rico Busquets, treballadora social i membre de la junta directiva de FoCAP.

Ara, com sempre, és l’hora d’avaluar i de fer projectes nous. Penso i no puc reprimir un mig somriure. Recordo com si fos ara la reforma de l’atenció primària de salut del 1985, l’ inici de les àrees bàsiques de salut i del treball interdisciplinari amb metges de família, infermers, treballadors socials, odontòlegs, llevadores i personal administratiu amb el repte d’integrar l’atenció preventiva, curativa, rehabilitadora, psicosocial i la promoció de la salut comunitària. L’atenció es va centrar en la persona i el seu entorn i es va abandonar la visió exclusivament curativa d’abans. Es va ampliar la xarxa d’atenció sanitària i es va complementar amb centres sociosanitaris i hospitals d’aguts de diferents nivells de complexitat. -font-b-Picasso-b-font--font-b-Dream-b-font-DIY-Painting-picture-digital

Després de la posada en marxa dels altres dos pilars de l’estat de benestar: les pensions (garantint les prestacions econòmiques en la seva modalitat contributiva i no contributiva) i l’educació, que esdevé un dret de linfant, a l’any 2007 s’aprova la darrera llei de serveis socials. És la culminació d’un llarg camí que ens va portar des de les prestacions benèfiques als col·lectius i/o persones amb pobresa a un sistema de serveis socials que es presenta com un dret subjectiu de caràcter universal. Cal garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans, el manteniment de llur autonomia personal, el desenvolupament de les capacitats personals i el respecte per la dignitat. Es formen equips multidisciplinaris formats per treballadors socials, educadors, treballadors familiars i tècnics en diversitat. Introdueix la Cartera de serveis socials com l’instrument per a garantir als ciutadans l’accés a les prestacions i, juntament amb la llei de desembre del 2006 de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones amb dependència, estructuren el que es va anomenar quart pilar de l’estat de benestar.

Sí, el món ha anat de pressa. Hem passat del paper i les màquines d’escriure als ordinadors, la història clínica, la història clínica compartida entre diferents nivells sanitaris, la digitalització de proves, la informàtica i la plena immersió en l’era digital. Caminem cap l’anomenada quarta revolució on predominen les eines de robòtica, genètica, digitalització de processos i la coordinació cooperativa. Ara ja parlem amb normalitat d’e-consentiments, missatges d’avís per sms, correus electrònics, missatgeria instantània, carpeta virtual de l’usuari, recepta electrònica, accés a través de contrasenyes i consultes “ on line “.

La gran recessió econòmica del 2008, ha sacsejat sense pietat a molts sectors de la població, ha abocat a la pobresa a moltes persones, a famílies senceres i ha posat sobre la taula el finançament dels serveis públics. Com mai, s’han replantejat prioritats i els conceptes de rendibilitat, eficiència i eficàcia, sostenibilitat, duplicitats de serveis, de professionals i coordinació han estat posades sobre la taula. S’han introduït taxes en prestacions sanitàries i copagaments en les prestacions dels serveis socials. Les activitats sanitàries deixen pas a processos assistencials transversals que han de garantir l’atenció dels individus en les diferents etapes de malaltia (o de vida) en un continu assistencial entre diferents nivells sanitaris i en els que cal la interacció d’altres sectors, sobretot els serveis de suport en l’àmbit dels serveis socials. Els serveis han de ser sostenibles i ajustats als objectius terapèutics. Amb aquest concepte es posen en marxa programes concrets com el del PCC /MACA que proclamen la unificació dels àmbits sanitaris i de serveis socials.

En arribar aquí es difícil treure’ns del cap les plataformes conjuntes d’informació. Ens consta que els sistemes de registre en l’àmbit de l’atenció primària sanitària custodien amb cura la informació i els diagnòstics dels seus pacients i tenen establerts protocols de detecció i avaluació de risc sanitari i social. En aquest darrer cas el treballador social de les àrees bàsiques fa una valoració més acurada i un pla d’intervenció que implicaria l’establiment de les línies de treball individual i familiar i la possible coordinació amb agents locals o comarcals o la derivació, si la situació ho requereix. Tot aquest procés està informat i necessita el consentiment explícit de l’individu (a excepció de situacions d’alt risc o negligència evident emmarcades per la normativa vigent). La coordinació no es basa en el traspàs d’informació entre serveis sinó en l’establiment de plans de treball consensuats.

A la comarca d’Osona s’ha posat en marxa una plataforma conjunta entre serveis socials i consorci hospitalari, que permet l’accés a les dades de les persones que acudeixen al centre hospitalari de Vic per part de treballadors socials i educadors dels serveis socials municipals, entenent-ho com un pas endavant en l’accés a l’història compartida. Arribat aquest punt cal fer una reflexió profunda: Els serveis socials treballen amb nuclis familiars, excepcionalment amb individus -al contrari que els serveis de salut- i són la via d’entrada a la cartera de serveis socials. Tenen, per tant, la gestió dels recursos de l’administració. En els darrers anys hi ha hagut una tendència cada vegada més acusada a confondre treball en xarxa amb demanda d’informació, fet no sempre consentit per l’usuari, i en establir sistemes de control familiars en l’accés i ús d’altres serveis, sobretot en els sanitaris d’atenció primària i hospitalaris. No hem d’oblidar però, que, a excepció dels casos d’alta vulnerabilitat i risc, que esdevé de caràcter protector i obligatori, l’accés als serveis socials té caràcter subjectiu o el que és el mateix, ha d’haver-hi sol·licitud prèvia del dret, i que és responsabilitat de les institucions garantir la custòdia de la informació de les persones que en fan ús en l’exercici del dret que la legislació els permet.

Les plataformes d’informació entre departaments poden vulnerar el dret dels usuaris a la confidencialitat i intimitat, al dret d’estar informat del seu ús així com el dret de no autorització d’accés a les seves dades. Es pot produir una pèrdua de confiança en l’ús de serveis públics en desconèixer quina persona hi accedirà i l’ús que se’n farà de les seves dades.

És cert que les plataformes agilitzen i faciliten la pràctica dels professionals i que la coordinació i treball conjunt dels professionals de l’àmbit sanitari i de serveis socials ha esdevingut imprescindible per a aconseguir la màxima eficiència dels recursos públics. Cal establir espais i mitjans que permetin treballar amb termes de valoracions tècniques en l’àmbit de treball social i no supeditar-ho a traspassar informació. Aquestes valoracions han de contenir els plans de treball, el disseny de les activitats a realitzar pels diferents serveis, la gestió de recursos necessaris i han de preveure la informació explícita a l’usuari. L’abordatge social implica que el nexe d’unió entre els centres atenció primària sanitària, hospitalària i de serveis socials sigui a través dels tècnics del treball social de cada centre.

Potser d’aquí uns anys, en mirar enrere, recordarem tot el camí recorregut i veurem amb normalitat que en l’atenció a les persones no tot s’hi val i que continuen vigents les premisses d’atenció centrada en la persona i no en els professionals, i que la sostenibilitat no implica pèrdua d’intimitat i confidencialitat.

———————————————————

Imatge: Sueño, Picasso. Obtinguda de: http://es.aliexpress.com