Etiquetes

, , , ,

Tenim a l’ordre del dia notícies sobre l’atenció continuada, la més recent, de la comarca del Maresme. Notícies dels canvis promoguts per CatSalut i dels moviments veïnals que mostren la seva oposició.

Des de l’inici de les retallades, el 2011, s’han anat fent reduccions d’horaris i tancaments de punts d’atenció continuada, en total una seixantena. Hi havia marge per buscar una major eficiència, però els canvis havien de preservar criteris d’accessibilitat, continuïtat i visió primarista de l’atenció. No ha estat així, al contrari, s’han aplicat criteris econòmics. Tampoc s’ha fet un debat ni s’han establert les bases de com havien de ser els serveis d’atenció continuada a Catalunya. Així, en algunes zones, els ciutadans han de recórrer directament als serveis d’urgència hospitalaris perquè no en tenen altres. Mobilizacion-Urgencias-Hospital-Esperaneranca-Barcelona_EDIIMA20121109_0246_4

Foto obtinguda de: http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Els-tindran-servei-durgencies-primaria_6_443465665.html

Com en tantes altres retallades, les decisions s’han desenvolupat en dues direccions paral.leles: d’una banda es redueixen serveis propis de l’ICS i d’altra es contracten serveis amb empreses privades. La història i la situació de l’atenció continuada és molt diversa en tot el territori, però la dinàmica de fons és la mateixa. No s’ha presentat cap informe d’avaluació de la qualitat i de l’eficiència del nou sistema. El complicat entramat d’empreses i contractes l’explica Jessica Mouzo en l’article Los médicos piden la gestión pública de la atención continuada urgente. A moltes zones el SEM fa de porta d’entrada telefònica i és l’encarregat de gestionar el servei, però la seva provisió, en un territori cada vegada més ampli, va a càrrec d’empreses privades, en especial l’atenció a domicili. Aquest personal no té la mateixa formació, ni els mateixos criteris que els metges dels equips d’atenció primària, de manera que la seva actuació pot trencar el procés assistencial en el cas dels pacients amb problemes crònics o en situació de final de vida, provocant algunes derivacions innecessàries a serveis hospitalaris.

La progressiva pèrdua de l’atenció continuada per part dels equips d’atenció primària suposa una pèrdua de competències. A les ciutats l’atenció continuada a domicili ha estat assumida històricament per serveis no propis de l’atenció primària i en els CAP per serveis especials. Per contra, en els pobles els equips d’atenció primària han assumit com a pròpia tant l’atenció en els centres com a domicili. Això és un valor afegit de l’atenció primària, que ha considerat inherent a la seva tasca la realització de guàrdies nocturnes i de caps de setmana. La continuïtat de l’atenció quan una persona presenta un problema imprevist o una complicació de la seva patologia crònica és important per a una bona resolució. Continuïtat no vol dir només que tingui atenció mèdica (que també) sinó que les actuacions que es puguin fer siguin coherents amb el pla establert pel metge i la infermera habituals d’acord amb el pacient. L’accés a la història clínica és necessari per a la continuïtat però no és suficient per resoldre adequadament la complexitat de les situacions que es plantegen a l’atenció continuada. Cal la visió global de pacient i entorn.

L’esperit de l’atenció primària, i així estava recollit en el decret de reforma, és donar atenció en totes les condicions i situacions, per tant, també fora de l’horari de consulta. No es tracta que el metge i la infermera tornin a estar de guàrdia les 24 del dia. Es tracta de concebre aquests serveis com a propis, amb personal dels equips o vinculats a ells, amb capacitat d’organització i de gestió, amb pressupost atribuït i gestionat des de l’atenció primària, a nivell d’un o més equips. I evidentment, a càrrec d’empreses públiques, les mateixes que disposen els equips d’atenció primària.