Etiquetes

, , , ,

Publiquem aquest text que ens ha fet arribar un ciutadà i que considerem d’interès per ser escrit amb sentit crític des d’una mirada no professional.

Llegim constantment estudis que auguren la solució de molts càncers, fàrmacs que resoldran l’Alzhéimer o el Pàrkinson, o estudis que mitjançant una simple regla de tres, estimen que els nostres fills o néts viuran 200 anys.

Evidentment la medicina ha evolucionat i n’estem contents ja que ens beneficiem directament. De la mateixa manera que ens alegrem de que la qualitat de l’aigua hagi millorat, la qualitat dels aliments, les condicions d’higiene i, en general, les condicions que ens fan la vida més fàcil en indexcomparació anys enrere. Segurament això últim també ha jugat un paper molt important a l’hora d’allargar la nostra esperança de vida.

El que em preocupa és que últimament molts divulgadors científics i mitjans de comunicació es llencen a la piscina massa d’hora. Des de quan és noticia un experiment que encara no té cap conclusió concloent? En aquest sentit estan jugant amb les expectatives i la fe de moltes persones o el que és més greu: amb l’esperança de viure més temps.

Em resulta curiós que divulgadors científics parlin d’un estudi com si l’haguessin dut a terme ells mateixos. M’agradaria que algú –després d’un any de la publicació d’aquests estudis fantàstics no acabats– preguntés a divulgadors i mitjans sobre l’estat de l’estudi que varen publicar. Voldria saber qui fa aquest seguiment (si és que algú ho fa) i si en cas que aquests estudis no tinguin una conclusió concloent, si opten per publicar-ho o prefereixen no fer-ho.

Potser d’aquesta manera ens estalviaríem la publicació d’estudis gairebé miraculosos que consumim continuadament i que alimenten una esperança de vida a vegades injustificada. No sé si volen aconseguir més visites o si d’altres els inciten a publicar-los, però amb un seguiment rigorós d’aquests estudis igual no es llençarien a la piscina tan a la lleugera.

Anuncis