Etiquetes

, , , , ,

da Focap 12 novembre 2015 16-20h

Centre Cívic Cotxeres de Sants

Per a més informació clica aquí

Les DPOs a debat

Ponència d’Aurora Rovira (Metgessa de Família)

 

Les DPOs: una reflexió des de la consulta.

El complement de productivitat variable (“les DPOs”) és una modalitat de sistema de retribució variable vinculada al compliment d’objectius prèviament fixats, que” pretén que cada professional orienti la seva activitat als objectius estratègics de l’organització”. Tot i que no s’expliciten, els objectius de l’organització semblen ser la qualitat de l’atenció (EQA, EQPF, selfaudit, accessibilitat) i l’estalvi (EQPF, compliment del pressupost, objectius sobre IT, tires reactives, bolquers, etc).

Es varen crear com “un instrument de gestió, incentivació i motivació”. Però també s’estan utilitzant com a eina d’avaluació de professionals, per la carrera professional o l’ acreditació docent. D’altra banda , actualment, els indicadors de les DPOs són la única manera que tenim de rebre feedback sobre (alguns aspectes de) la nostra pràctica professional, fet imprescindible per la millora continua de la qualitat.

El nostre objectu és reflexionar sobre la influéncia de les DPOs a la pràctica clínica diària des del punt de vista de la medicina de famìlia, tot i que moltes de les reflexions poden ser compartides pels professionals d’infermeria.

¿Què pensem dels indicadors que s’utilitzen en l’avaluació de les DPOs?

Els indicadors han anat millorant amb el temps i abasten un espectre més ampli d’activitat assistencial, però segueixen orientats als paràmetres biomèdics, quantificables i registrables a la Intel·ligència Activa o al llistat de problemes,   mesuren variables intermèdies i no resultats en salut, i en alguns casos no es corresponen clarament amb bona pràctica clínica, especialment en pacients amb multimorbilitat. Tot i això, alguns dels indicadors utilitzats presenten informació molt valuosa per detectar situacions de risc o àrees de millora, i donen feedback útil sobre la nostra activitat assistencial.

Degut al cada any major nombre d’indicadors (54 indicadors a l’EQA), resulta molt complicat saber exactament com es mesura cada indicador, on s’ha de registrar, com es justifica el no compliment i els criteris d’exclusió, etc. A la pràctica, hi ha una infravaloració per mal registre, que en part es corregeix si dediquem encara més temps a revisar-los.

¿ De quina manera les DPOs condicionen l’activitat assistencial? Com repercuteixen sobre la pràctica clínica i les persones que atenem?

Les DPOs porten a un augment del registre innecessari per a l’activitat clínica, a una reducció del temps disponible per altres accions de major importància (escoltar, pensar, contextualitzar, l’exploració física, buscar l’acord pel diagnòstic i el pla d’actuació, i moltes altres), a mirar menys al pacient, i a una pràctica clínica centrada en el registre i no en la persona.

Produeixen un efecte lupa, prioritzant les accions fàcils de mesurar i avaluables, però que no sempre coincideixen amb el que seria millor per la/el pacient; y poden augmentar les desigualtats (llei de cures inverses) dedicant més atenció als sectors de població on sigui més fàcil acomplir l’objectiu.

Els canvis de medicació per intentar estalviar faciliten els errors involuntaris i els efectes adversos en els pacients per canvis en les presentacions, envasos, etc .

D’altre banda, els incentius econòmics poden deteriorar la relació assistencial:   per exemple, quan els pacients sospiten que la negació o canvi d’un medicament amb voluntat d’estalvi té repercussions econòmiques sobre el/la professional es qüestiona la confiança.

Finalment, les DPOs defineixen un determinat model de” bona medicina de família”, pel fet de donar valor a unes activitats i no a altres.

¿Com ens sentim en relació a les DPOs? ¿Les DPOs són una eina de motivació?

Alguns indicadors de les DPOs resulten útils per revisar l’activitat i millorar la pràctica; però la majoria no, i suposen una gran sobrecàrrega per la disminució de temps de consulta disponible i el temps que cal invertir en revisar-los. En molts casos, preval el conflicte d’interessos entre les DPOs, el benefici pel pacient i la gestió del escàs temps disponible.

També apareix un sentiment d’injustícia perquè els resultats de l’avaluació estan influïts per factors que no depenen només del/la professional (registre influït per la pressió assistencial, manca de substitucions que condiciona demora en la cita prèvia); per la manca de responsabilitat i exigència en altres àmbits professionals (prescripció induïda, finançament de fàrmacs); o perquè els indicadors no avaluen correctament l’activitat clínica.

En alguns casos, els objectius grupals poden generar malestar entre companys i conflictes d’interès en relació amb la solidaritat grupal.

Amb el temps es desenvolupa una sensació d’impotència per la variabilitat dels resultats d’un any a l’altre amb la mateixa pràctica clínica, el retard en la notificació dels objectius, l’augment de la complexitat dels indicadors i la reducció del 50% del pagament en els darrers anys.

Finalment, però, el més greu al meu parer és el cansament per l’esforç de mantenir el professionalisme i la honestedat; la pèrdua de motivació intrínseca i/o el distanciament de l’organització a causa dels objectius i indicadors que no contribueixen a augmentar la qualitat de l’atenció al pacient.

Quines propostes concretes podem fer per tal de millorar els objectius i els indicadors perquè siguin una eina que ens ajudi a millorar la qualitat de l’atenció i fer-la més eficient?

Quines altres maneres podem trobar d’avaluació dels i les professionals?

Podem imaginar altres formes de motivació i altres vies per augmentar el professionalisme?