Etiquetes

, , , , ,

Jornada Focap 12 novembre 2015 16-20h

Centre Cívic Cotxeres de Sants

Per a més informació clica aquí

Les DPOs a debat

Ponència de Núria Fabrellas (infermera)

La Direcció per Objectius (DPO) va ser conceptualitzada por Peter Drucke i aplicada per Harold Smiddy, vicepresident de General Electric Company.

Les aportacions de la psico-sociologia laboral formulades per Parker Follet (1921), Herzberg (1968) y Maslow (1954), assenyalen que els incentius econòmics com a eina motivadora tenen un paper molt minso en el cas de les professions sanitàries. En canvi, el reconeixement, la transferència de responsabilitat són catalitzadors d’actituds positives.

En el sector productiu de bens materials es fàcil mesurar els beneficis mitjançant la producció i les vendes, els costos i els ingressos. En canvi, en el sector sanitari, mesurar els beneficis generats és molt complex, ja que tot sistema de mesura és parcial. A més a més, hi ha molts aspectes de la nostra feina que no són mesurables, com pot ser el tracte a les persones, la relació assistencial, la qualitat de l’exploració física, l’atenció a malalts terminals i a la família. El fet que els beneficis, es mesurin amb anys de vida guanyats en absència d’incapacitats o anys perduts segons problema de salut fa que a nivell operatiu els objectius hagin de ser desagregats (ingressos evitables, vacunacions, …)

La DPO i els sistemes de mesura i avaluació són joves en el nostre sistema sanitari, tot i així cal anar incorporant la cultura de l’avaluació i de la millora contínua de la qualitat en l’activitat assistencial. Segons la CAMFIC, la DPO ha d’existir per tal de provocar millores en l’atenció als ciutadans. Aquest sistema de mesura ha de tenir unes qualitats, els objectius marcats han de ser clars, entenedors, mesurables, realistes, flexibles i acceptables. La DPO és un instrument d’incentivació i de reconeixement per als professionals. La finalitat de la direcció per objectius (DPO) és la millora de l’atenció sanitària a la població.

A l’any 2007, l’Institut Català de la Salut amplia el nombre de professionals amb dret a DPO, fins aquell moment, nomes els metges en tenien dret. L’any següent es va fer una revisió dels continguts i de la metodologia d’avaluadora de la DPO. Es varen recollir i agrupat tots els suggeriments que havien aportat els professionals d’atenció primària i els referents territorials d’odontologia i treball social; a més a més, es va demanar a les societats científiques la seva participació en aquest procés de revisió i millora. Fruit d’aquestes col·laboracions es varen poder establir els objectius basats en dades contrastades científicament per tal de facilitar la millora de l’atenció de les persones ateses.

Els objectius establerts per la direcció s’haurien d’entendre com a un mitjà per millorar, on el complement de retribució variable (CRV) és el reconeixement i la incentivació per aquells professionals que treballen millor. El fet que la incentivació sigui econòmica provoca sovint un debat associat a la suficiència de la retribució dels professionals. Al mateix temps, aquesta incentivació genera crítiques i descontent per part dels treballadors/es. En definitiva, les DPOs haurien d’analitzar allò que fem, com ho fem, … Per tant, en principi, és un element legítim i positiu, però cal ser molt curós.

Comentaris com “Les DPOs són perverses, a més a més d’un temps cap aquí ens demanen xifres difícils d’arribar”, “… les DPOs valoren la quantitat independentment de la qualitat, en aquest sentit estratègies lligades a la direcció per valors aconsegueixen bons resultats”, “Aquest any (2015), l’ICS ha pervertit les metes a assolir per tal d’estalviar” són cada vegada més freqüents.

Advertisements