Etiquetes

, , , ,

Hem transformat una mica el títol del document que les companyes del grup d’ètica de la camfic varen elaborar ja fa uns anys: “Públic-privat: una relació complexa”.23905896

I és que ja no convivim amb la relació, raonable, sinó amb la barreja: l’atenció privada dins dels centres públics s’ha anat generalitzant i ens ha anat mostrant els seus perills, les seves inequitats… Mai ha estat una bona combinació…

Per sort, els ciutadans van posant en qüestió aquesta perversa barreja. Com a mostra us convidem a llegir l’article d’un membre de l’assemblea pels drets socials d’Osona, publicada recentment al setmanari setmanari 9 Nou. L’article ens parla de la manca de transparència en la gestió dels nostres consorcis sanitaris i les incongruències de la parasitació del que és privat dins els locals que són públics…

I és que, per molt que ens vulguin vendre números, eficiència (que ningú ha mostrat de forma clara i fefaent), darrera d’aquests “invents” s’hi amaga el patiment de les persones, que pateixen esperes i tractes inequitatius o han de pagar (per segona vegada) per a ser intervinguts en un temps raonable. En voleu exemples? Sols cal que busqueu en els nostres “Diaris de Trinxera”. En van plens. Alguns de mostra per si us ve de gust rellegir-los… :

Llistes d’espera

Alarma

Serveis públics i interessos privats un cop més

Porta d’entrada: el capçalera o les urgències