Etiquetes

, , , , , , , , ,

En l’article publicat a Salut 2000, La atención primaria en Catalunya: una paulatina regresión, signat per les companyes del FoCAP Ana Vall-llossera i Francesca Zapater es fa un recorregut pels canvis quantitatius i qualitatius dels últims anys que estan deteriorant l’atenció primària.

indexUnes 1000 infermeres, uns 1000 administratius i uns 1000 metges menys per a l’atenció primària de Catalunya en els últims 4 anys. Un 20% menys de pressupost (enfront del 8% de l’atenció especialitzada). Uns 60 punts d’atenció continuada tancats o reduïts. Algunes infermeres ja no tenen població assignada, fan agendes per tasques. L’atenció domiciliària ja no la fan el metge i la infermera habituals del pacient. Alguns equips han mutat a Unitats de Gestió d’Atenció Pirmària (UGAs) gràcies a que els criteris gerencialistes s’han imposat als professionalistes. Cada cop fem més ecografies i atenem menys malalts terminals. Els objectius no s’orienten als ciutadans; al revés, els ciutadans s’adapten als objectius.

Tot això està passant mica a mica, no a tot arreu. Però pas a pas l’atenció primària a Catalunya va cap enrere en recursos, en funcions i en trencament de conceptes que li són inherents com la integralitat, la continuïtat i la longitudinalitat. On arribarem? De seguir la mateixa tendència tornarem a fer assistència ambulatòria, ben diferent d’Atenció Primària. Però si els professionals despertem de la passivitat amb què estem acceptant la regressió i la població reclama allò que ha perdut. es possible tornar a oferir una bona atenció als ciutadans i un sistema de salut més sostenible, efectiu i just basat  en una millor atenció primària