Etiquetes

, , , ,

El FoCAP s’adhereix al manifest de denúncia de la precarietat laboral sanitària que provoca patiment i empitjora la salut de pacients i professionals. Aquest document és fruit de la reflexió i col·laboració de moltes professionals que vivim en les nostres pròpies vides i en les de les nostres companyes els efectes de la precarització de la nostra feina i que veiem com aquesta precarització té repercussions en la qualitat de l’atenció que donem i en la salut de les persones que la reben.

El document original està redactat en castellà (enllaç) però la precarització s’estén amb igual o més força a Catalunya que a la resta de l’Estat. L’amortització de places per jubilació, l’augment dels “cupos”, la manca de substitucions per vacances o malaltia i els contractes de menys del 75% (per a fer el 100% de la feina) són també aquí un fet habitual.

Podeu adherir-vos al manifest individualment o com a institucions a través d’aquest enllaç

LA PRECARIETAT LABORAL SANITÀRIA ÉS UN SÍMBOL DEL DESMANTELLAMENT DEL SISTEMA SANITARI PÚBLIC A ESPANYA

Els qui signem a baix denunciem amb aquest manifest la deriva política que porta al desmantellament del sistema sanitari públic a Espanya. Aquest sistema de cobertura universal ha estat i és exemple mundial de sistema que respon eficaçment i a un cost raonable als problemes de salut de poblacions i pacients.

El sistema compta, a més, amb l’estima social i l’aprovació general i de professionals i pacients. Hi ha espai per a la seva millora, i per a introduir canvis que incrementin la seva eficiència, però fins ara tot el que s’ha fet ha estat retallar sense encert, amb un objectiu cec que disminueix la despesa sense tenir en compte el seu impacte ni en qualitat ni en salut.

En la gestió s’ha implantat una cultura sense fonament humà ni científic que considera al personal com a peça intercanviable que sistemàticament es pot contractar eventualment, fins i tot per hores i per a missions diverses, el que anomenem precarietat laboral (en el sentit d’enorme temporalitat, gran vulnerabilitat, baix nivell salarial i falta de drets socials).

En el sistema sanitari els serveis són serveis personals, en els quals és clau la confiança entre professional i pacient. És cruel i deteriora la qualitat la falta de continuïtat/longitudinalitat que s’expressa bé amb expressions tipus: “Una altra metgessa? Haig de tornar a repetir-li-ho tot a vostè?”. De la mateixa forma, en mirall, el pensament professional que s’expressa amb preguntes tipus: “Qui seran els meus pacients demà? Amb qui formaré equip?” i que arriba a dir: “No m’agafi afecte que me’n vaig demà”.

La qüestió concerneix a tot el sistema sanitari públic en aspectes que es barregen amb la precarietat, com bé expressa l’externalització innecessària de serveis fins i tot en àrees d’especial risc, com l’atenció a pacients amb problemes greus de salut mental. La situació es repeteix en l’atenció primària, incloent-hi centres de salut i sectors comunitaris, socials, de rehabilitació i uns altres, on és imprescindible la continuïtat de cures. El mateix succeeix als hospitals, tant en consultes externes com en urgències i en plantes. També a les presons, on és peremptòria la millora de la continuïtat per la presència de problemes infecciosos, de salut mental i de drogoaddicció. La precarietat també lesiona els aspectes de salut pública que cobreix el sistema sanitari i que exigeixen equips consolidats capaços d’enfrontar-se, per exemple, a les inevitables crisis de salut pública.

La precarietat disminueix la qualitat i incrementa els errors sense disminuir el cost. La precarietat danya la salut de pacients i professionals. La precarietat és, de fet, una forma de maltractament, una indignitat per a professionals i pacients. La precarietat sanitària afecta més a dones joves i, per exemple, en el seu impacte vital global modifica/impedeix plans de maternitat/paternitat. Entre el treball “en propietat” i la precarietat hi ha solucions al temps científiques, humanes i racionals que milloren el resultat en salut en pacients i professionals.

Sembla que s’ha decidit el desmantellament del sistema sanitari públic com a part d’una ideologia que considera que “la societat no existeix, existeix la persona” i es pretén donar servei a la persona individual destruint el que és públic i beneficiant els interessos privats d’indústries i organitzacions vàries. Amb això es trenquen l’equitat i la solidaritat que sustenten la societat (aquest “avui per tu, demà per mi”) que generen salut per si mateixes per als qui avui precisen l’atenció sanitària de qualitat i per als qui la precisaran en el futur.

La precarietat professional sanitària danya la salut i en defensa de l’equitat, manifestem:

  1. La precarietat laboral sanitària és un símbol del desmantellament del sistema sanitari públic que concerneix al conjunt de la societat i per això animem a sumar-se a aquest manifest a les persones individuals i a les organitzacions col·lectives.
  2. La precarietat laboral sanitària incompleix en molts casos la legislació laboral, introdueix inseguretat jurídica i és un abús justificat per interessos particulars i/o privats i per això recorrerem a la via legal en tots els nivells.
  3. La precarietat laboral sanitària respon a un gerencialisme sense categoria, que converteix en “gestors” a simpatitzants del partit en el poder amb una formació, si en tenen alguna, molt deficient, i per això exigim la professionalització dels qui gestionen el sistema sanitari públic.
  4. En molts casos es pretén una desreguralització arbitrària doncs no es compleixen ni les més mínimes normes pactades respecte a les borses de treball, convocatòries de places, situacions d’excepció i reposició de llocs de treball, doncs a més falta tota planificació a mitjà i llarg termini de necessitats de personal que permetin donar resposta als problemes de salut de pacients i poblacions, i per això demanem el compliment dels pactes i la visió de futur que precisa la gestió del personal sanitari.
  5. Donat que la precarietat laboral sanitària és un símbol del desmantellament del sistema sanitari públic elaborarem propostes concretes sobre les seves causes i solucions, per presentar als partits polítics de manera que es pronunciïn davant les mateixes.
  6. La precarietat laboral sanitària no és una situació transitòria ni nova però sí molt intensificada durant els últims anys. Forma part d’un disseny que busca el deteriorament del sistema públic per reduir la seva estima social i afavorir que els ciutadans optin cada vegada més per la sanitat privada. La intensa precarietat laboral en la sanitat pública és letal per a la qualitat i repercuteix en la salut de poblacions, professionals i pacients. Per això, per mantenir la salut, arribarem a prendre totes les mesures possibles, incloent-hi exercir els drets de protesta, manifestació i vaga.