Etiquetes

, , , ,

index

El concurs de trasllat de l’ICS que s’ha resolt recentment i que està previst fer efectiu en les setmanes vinents suposa el darrer menyspreu de l’Administració per l’atenció primària de salut.

D’una banda està el daltabaix personal que suposa pels professionals afectats, sobretot infermeres, que per raons d’edat o perquè són moltes ho tindran difícil per trobar treball en un context en què les places dels treballadors que es jubilen s’amortitzen en un alt percentatge i les absències per malaltia i per vacances rarament es cobreixen. Com alertava l’escrit dels companys de Raval Sud, el trasllat massiu de milers de  persones sense garantia de recol·locació, fa sospitar un ERE encobert i ben segur comportarà la precarització de l’ocupació que es creï a partir d’ara, un cop les interinitats han desaparegut en benefici de les persones que es traslladen.

D’altra banda hi ha el que aquest concurs suposa per l’atenció primària de salut:

  • La infermeria d’atenció primària, com la medicina de família, té un cos de coneixement, unes habilitats i unes competències que, per la seva complexitat i alta especialització, no s’adquireixen en dos dies. L’experiència és un valor afegit que només es té treballant en atenció primària o a través de l’especialitat de metge de família i/o d’Infermeria Familiar i Comunitària. No és admissible que en aquesta convocatòria no hi hagi un perfil específic d’infermeria d’atenció primària, més quan ja està en marxa la tercera promoció de l’especialitat d’infermeria familiar i comunitària via EIR, i no es valori a moltes infermeres interines amb molta formació i demostrada competència, que porten més de 15 anys treballant en els equips.
  • Que la formació i experiència en atenció primària no es premiïn a l’hora d’accedir a llocs de treball en aquest àmbit desincentiva la formació en aspectes propis del nostre nivell assistencial i perjudica la qualitat de l’assistència.
  • Aquest concurs de trasllat afecta en alguns centres a la meitat de les infermeres i, sovint altres professionals. Això trenca la cohesió i l’estabilitat dels equips, ja molt castigats en els darrers anys de retallades, empitjorament de les condicions laborals i sobrecàrrega emocional per l’acompanyament d’una població també afectada per la crisi i el deteriorament dels serveis públics.
  • La planificació del concurs s’ha fet sense escoltar la veu dels directors, a esquena de les necessitats i els desitjos dels equips. L’afectació definitiva de cada centre no s’ha sabut i encara a dia d’avui no es coneixen en alguns centres les places afectades, amb el temps suficient per donar la notícia a les persones implicades, amb la consideració i reconeixement adequat per als serveis prestats per elles i l’acompanyament en aquest moment tan important de les seves vides. Les formes i les actituds dels gestors estan fent molt mal.

Plou sobre mullat. Estem tips d’uns polítics que s’omplen la boca dient que l’atenció primària és el pilar fonamental de l’atenció sanitària però que retallen els seus pressupostos més que cap altre nivell assistencial. Estem tips de gestors que només tenen en compte els números i la despesa i no tenen ni idea del que és passar consulta, del desgast i l’esforç que implica atendre a les persones de forma integral i integradora i estar al dia científicament i tècnica en especialitats tan complexes com les nostres. Estem cansats que els gestors continuïn dient que la infermera és clau en l’Atenció Primària, en quant al seguiment dels pacients crònics complexos i la demanda aguda dels ciutdadans, que s’ha de potenciar el seu paper resolutiu, i no es tingui en compte l’experiència i l’especialització en Atenció Primària. Estem cansats que els nostres esforços per contenir la despesa farmacèutica, per ser resolutius, per millorar la qualitat de les derivacions a altres nivells assistencials… no reverteixin en més diners per una atenció primària que estan deixant exhaurida d’il·lusió, d’energia i de recursos per atendre una població que cada dia més necessita l’atenció personalitzada i holística que només l’atenció primària pot donar. O el sistema sanitari públic es basa en una atenció primària que sigui directora d’orquestra i eix vertebrador de tot el sistema sanitari, amb professionals motivats, competents i molt ben formats, o no serà.

Qui més pateix i patirà les retallades, la improvisació, la manca de personal o els buits formatius són els pacients i la població en general. En les properes setmanes es produiran situacions en que no es podrà atendre les persones de la mateixa manera, es tancaran agendes i augmentaran les demores per a les visites. Moltes infermeres necessitaran formació, no podran començar el primer dia a passar consulta, no estaran familiaritzades amb el sistema informàtic… En alguns centres s’han previst dos dies de formació a càrrec de les infermeres de l’equip, que no podran fer la seva feina de manera normal…

Els pacients es mereixen una explicació d’allò que està passant, es mereixen que els equips, i en el seu nom la direcció, els donin informació verbal i escrita dels canvis de personal i les demores assistencials.

A continuació reproduïm algunes informacions que ens han arribat de diferents centres explicant la seva afectació:

  • «Al meu centre salten 4 infermeres d’11. La reacció és de molt desànim. La infermera de pediatria treballa al centre des de fa 18 anys, altres fa 6.»
  • «A la meva SAP es deixaran de cobrir unes 12 places d’infermeria»
  • «És un menyspreu absolut a l’atenció primària, a la feina dels equips. Al meu centre s’han tancat les agendes d’infermeria els 4-5 dies que les places no queden cobertes i a més durant les dues primeres setmanes les infermeres veteranes tindran mitja agenda tancada per tutoritzar les noves. No sé si és la gestió més adequada»
  • «No sé si la palabra exacta es un ERE… pero por ejemplo en mi centro, aunque aún no se ha dado a conocer si vendrá una o dos enfermeras, sí que se ha informado que afectará a aquellas enfermeras que tienen un contrato actual (mes a mes) y que llevan casi un año en el centro»
  • «A nosaltres ens ha passat el mateix, 3 infermeres d’un equip de 10. I a una quarta li han dit que l’han de cessar però que després la tornaran a contractar (??).»
  • «En el meu centre es va cessar una infermera amb contracte eventual i als dos dies l’han tornat a contractar per una manca insuportable de personal»
  • «Una de les dues auxiliars d’infermeria se’n va a un altre centre i ens han dit que no la substituirà ningú»
  • ………