Etiquetes

, , , , , ,

índexAquest mes de gener s’han publicat dos estudis que tornen a qüestionar el RDL 16/2012 i la seva deficitària aplicació, un tema tan poc mediàtic com altament preocupant i que, malauradament, continua enquistat i sense visos de solució.

Per una banda, s’ha publicat a la revista Atención Primaria un estudi que analitza i descriu la població potencialment exclosa de la cobertura sanitària pel RDL de l’àrea de la Catalunya central. Aquest estudi conclou que els pacients potencialment exclosos generen menys despesa sanitària, pateixen menor morbilitat crònica però més patologia infecciosa transmissible i representen un 0.53% del total de la població de la zona estudiada, un percentatge gens menyspreable. Així doncs, els propis autors de l’estudi ja apunten en les seves conclusions que “aquesta mesura legislativa no sembla justificada per raons mèdiques ni econòmiques i a més podria provocar problemes de salut pública i contribuir al risc de fractura social”.

Per altra banda, el conjunt d’institucions espanyoles de Defensores del Pueblo -incloent el Síndic de Greuges de Catalunya– ha elaborat l’estudi “Las urgencias hospitalarias en el Sistema Nacional de Salud: derechos y garantías de los pacientes”. Aquest document es fa ressò, entre d’altres temes, de les mancances, ja denunciades per diverses entitats i col·lectius, en l’aplicació del RDL 16/2012 i destaca dos problemes que dificulten l’accés a l’atenció sanitària urgent a la població immigrant en situació irregular i l’exercici d’un dret que té legalment reconegut. Aquests problemes són: 1) la pràctica freqüent de supeditar l’atenció sanitària urgent a un compromís de pagament i l’emissió de factures –sovint prèviament a la dispensació de l’atenció- i 2) la ruptura de la continuïtat assistencial. L’estudi també adverteix que aquestes retallades de drets no suposaran un estalvi econòmic sinó al contrari, ja que a llarg termini l’atenció urgent és molt més costosa que l’atenció preventiva o curativa que es pot dispensar des de l’atenció primària.

En les seves conclusions els defensors del poble reclamen millorar la formació del personal, evitar l’emissió prematura de compromisos de pagament i factures i buscar eines àgils que permetin verificar la situació administrativa d’aquestes persones. També recorda que no s’ha de confondre l’alta d’urgències amb l’alta mèdica i que l’atenció només finalitza un cop s’ha resolt el problema de salut.

Davant d’aquesta llei innecessària i injusta i de la seva aplicació abusiva i arbitrària, els i les professionals de l’atenció primària hem de treballar per la seva derogació i, mentre això no sigui possible, hem de reclamar al Departament de salut que posi els mitjans necessaris per respectar el dret a l’atenció sanitària urgent. Això inclou mesures concretes com acabar amb la facturació sistemàtica als serveis d’urgències i millorar la formació del seu personal administratiu i sanitari.

 

 

Anuncis