Etiquetes
atenció domiciliària, atenció primària de salut, cronicitat, equip d'atenció primària, professionals
Ens ha arribat aquest escrit del company David López en el que alerta sobre els canvis que s’estan duent a terme en alguns equips en l’atenció domiciliària que passaria a estar al càrrec de metges i infermeres del propi equip que s’hi dedicarien en exclusiva, La resta de professionals només faria consulta en els centres.
Tal com explica el David, entenem que és un greu error perquè aquest sistema trencaria la longitudinalitat de l’atenció, característica pròpia i inalienable de l’atenció primària. Ja no seríem metges i infermeres de capçalera. De la mateixa manera que alguns companys ja no són metges i infermeres de pacients en final de vida, ni de certs pacients crònics, ni de certa patologia aguda. Què serem? Metges i practicants d’ambulatori, com abans? És això el que volem?
Fa pocs dies el Sergio Minué ens deia amb cruesa que som com ninots (Monigotes) , personatges patètics disposats a obeir, abaixar el cap i acceptar qualsevol disbarat sense dir res. L’atenció primària està patint retallades quantitatives (pressupost, nombre de professionals, condicions de treball…). Són molt importants, però també ho són, tant o més, les retallades qualitatives que transformen la nostra essència. No podem acceptar certes coses, hem de ser capaços de recapacitar, de tornar a posar el pacient al centre, de tornar a identificar l’objectiu i la naturalesa de la nostra feina.
Portem el debat als equips, als comitès de direcció i no acceptem més passes enrera en la nostra ja dèbil atenció primària. I sempre que puguem parlem-ho amb els pacients, amb les entitats, amb els partits polítics i fem pinya per defensar una atenció primària de veritat, de qualitat. Si no ho fem, ens transformarem en una caricatura de l’atenció primària que havíem aconseguit i en la que molts creiem fermament com la millor atenció sanitària possible.
ESTEM PERDENT L’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA
En algunos equipos se quiere cambiar el modelo de atención domiciliaria. De manera que de cada 2 centros se van a quitar 3 o 4 médicos y otras tantas enfermeras, cerrando sus consulta habituales para que hagan sólo atención domiciliaria aguda y crónica. Hasta ahora cada medico hacía la atención domiciliaria crónica de sus pacientes un día a al semana, mientras que la aguda (las urgencias que no pueden esperar) de todos los medios la hacia el medico de domicilios cada día. Pensamos que la atención era así adecuada para los pacientes y adecuada para los profesionales. Con el pretexto de mejorar la atención domiciliaria, la realidad es la siguiente:
- Se van a quitar a 2 médicos y 2 enfermeras por centro, cuyos pacientes van a dejar de ser atendidos por sus profesionales de siempre. Estos pacientes van a ir a engordar los cupos del resto de profesionales del centro aumentando la carga asistencial del resto de la plantilla.
- Los ciudadanos no van a poder seguir siendo atendidas por su medico de siempre a partir de que tengan una edad o una situación médica que les impida salir de casa. Es decir, después de años siendo visitados por unos profesionales que te conocen y con los que has labrado una gran confianza, el día que ya no puedas salir de casa te cambiaran de médicos.
Los nuevo sistemas de atención domiciliaria han generado un gran descontento entre los profesionales especialistas en medicina familiar y comunitaria y enfermería comunitaria que se han formado para atender a sus pacientes a lo largo de su vida, hasta que fallezca, y que quieren seguir atendiendo a sus pacientes en consulta y en domicilio, no quieren perder sus competencias que les han costado años de formación únicamente por anteponer el ahorro a las necesidades de la población y los profesionales. Queremos formar parte de las soluciones, queremos que los cambios se consensuen con la ciudadanía y con nosotros, en definitiva queremos más democracia y menos autoritarismo para mejorar la salud de la ciudadanía.
Retroenllaç: 2015 any decisiu per la salut i la sanitat | Pel dret a la salut
M.Edelmira Barraquer said:
Per desgràcia al meu equip és ja una realitat la pèrdua de l’atenció domiciliària. I s’estan complint els pitjors auguris. Els pacients, amb qui no s’ha comentat el canvi sinó que s’han trobat de la nit al dia que ja no podien contactar amb el seu metge de capçalera “de tota la vida”, perduts, amb sensació d’abandó i fins i tot una mica enfadats amb qui no toca. Els cuidadors, sense saber on anar per parlar dels dubtes que origina contínuament l’atenció a un malalt que es cuida a casa. Ja no poden, com feien abans, demanar hora al metge de família i venir al centre a comentar les seves preocupacions. En sortien, no només aconsellats sobre com tractar el seu familiar, sinó també alleugerits en les seves angoixes, després de compartir amb un professional que els coneix de sempre les preocupacions que els origina aquesta funció. I els professionals sanitaris, als qui ens agrada i creiem en la longitudinalitat de l’atenció, que volem acompanyar els nostres pacients fins que es morin, ens hem quedat buits, decebuts i amb la sensació de pèrdua d’unes competències que formen part cabdal de la nostra especialitat. No seria la metgessa que sóc després de tants anys de professió, si no hagués passejat pel barri on treballo, conegut les cases, els dormitoris, els familiars i les olors d’on viuen els meus pacients.
Per això, jo també demano, que qualsevol canvi tan substancial, no s’imposi, sinó que es consensuï amb els actors, professionals sanitaris, pacients i cuidadors. Que tothom hi pugui dir la seva, perquè també són molts els que no pensen així. Potser la meva visió és la de molt pocs i anem en una altra direcció. Parlem-ne.
Retroenllaç: Atenció primària: capgirem la situació? | FoCAP
Retroenllaç: Espai de cures, espai de dones | FoCAP