Etiquetes

, , , , , , , , ,

El Royal College of General Practitioners (RCGP) va publicar el 2013 el document  A Vision for General Practice in the future NHS. Darrerament, Jordi Varela, l’ha comentat  en el seu blog , del que recollim la versió dels punts bàsics del pla d’acció que ens proposen els GP. El document recull els reptes que afronta la medicina de família amb la mirada posada el 2022. Així, amb l’horitzó de 2022, descriu les característiques que haurà de tenir la medicina generalista, redefineix el valor afegit que els metges generalistes poden aportar en l’atenció integral de les persones i com hauran de ser els equips d’atenció primària en la propera dècada, per seguir sent fonamentals en l’atenció sanitària dels ciutadans. Tot això sense oblidar elMain-poster-image-navigation-xx.ashxs valors centrals de la medicina de família: consideració dels pacients com a persones, compassió pel seu patiment, acompanyament en moments difícils i de canvis vitals.

 Amb aquest objectiu, el document estableix un pla d’acció en 6 punts (del post de Jordi Varela):

  • Promoure el valor de la pràctica clínica
  • Dedicar més temps professional a les coses que importen. Promoure l’atenció centrada en el pacient
  • Elaborar més materials de suport per a la decisió clínica compartida; desenvolupar les habilitats dels metges per poder dedicar-se a les necessitats reals de la població
  • Convertir els metges de família en l’eix dels problemes clínics complexos quan han d’intervenir diversos especialistes
  • I si això no és possible aconseguir estar implicats en totes les decisions que els especialistes puguin prendre sobre els seus pacients; saber donar suport al desplegament de serveis comunitaris
  • Promoure l’activitat acadèmica comunitària per millorar l’efectivitat, la investigació i la qualitat

    Aquest paper fonamental de la medicina de família i de l’atenció primària que reivindica el document, no és un mantra après o una demanda corporativista. Com es posa de relleu al document, hi ha estudis que confirmen que per cada metge de família de més en un territori, la mortalitat de la població es redueix de forma significativa, i que als territoris amb més metges de família i menys especialistes, els resultats de salut són més bons.
    Es tracta doncs d’un document que hauríem de tenir molt en compte per anar construint aquest horitzó d’una medicina de família imprescindible pels ciutadans i pels sistemes nacionals de salut. Això no serà possible en la situació actual d’escassedat pressupostària, menyspreu institucional i desànim professional. Com diu el document, perquè l’atenció generalista segueixi jugant en el futur el seu paper crucial en l’atenció dels pacients, és important que hi hagi prou metges generalistes, que aquests metges tinguin suficient temps, tant dins com fora de la consulta, per a dur a terme les tasques que siguin necessàries, i que rebin la formació adient per desenvolupar les capacitats adequades per donar el servei d’alta qualitat a què els pacients, cuidadors i famílies tenen dret.