Etiquetes

, , , , , , ,

Aquest mes de setembre hem de celebrar, malauradament, el segon aniversari de l’aplicació del RDL 16/2012. Hem de recordar que aquest nou marc legislatiu ha suposat un canvi copernicà del model sanitari espanyol i un trencament amb la universalitat del mateix. Aquesta vulneració del dret a la salut ha estat àmpliament criticada durant aquests dos anys no només per diversos sectors i organitzacions de la societat civil i de l’àmbit professional sinó també per molts organismes europeus i internacionals. L’exclusió sanitària va ser el tema d’una taula rodona en el congrés de la SEMFYC 2014: Impacto de la exclusión sanitaria de los pacientes inmigrantes en situación irregular. Alternativas para seguir prestando una atención adecuada a todos nuestros pacientes

Aquesta mesura urgent i dràstica segons el govern espanyol responia, tal com consta en el redactat del RDL, a una necessitat de millorar l’eficiència i la sostenibilitat del sistema. Dos anys després encara estem esperant que el ministeri d’Ana Mato ens expliqui i ens ofereixi dades sobre quin ha estat l’impacte, en termes econòmics però també de salut, d’aquesta llei. De fet, el ministeri de sanitat ni tan sols ha estat índexcapaç en tot aquest temps de donar xifres “oficials” sobre quantes persones han quedat sense cobertura sanitària a causa del RDL. Se suposa que més de 800.000 persones immigrades en situació irregular han quedat sense targeta sanitària. Segons la llei, aquest col·lectiu té dret a l’atenció sanitària únicament en cas d’urgència i per als menors d’edat i les dones embarassades. És evident que aquesta mesura és injusta, totalment insuficient i, sobretot, molt més costosa pel sistema en termes econòmics i de salut a mig i llarg termini. De fet, existeixen molt pocs sistemes sanitaris europeus que siguin tan restrictius pel que fa a l’atenció a aquest col·lectiu.

Aquesta situació resulta molt preocupant però el que moltes persones desconeixen i resulta més greu és que arreu del territori s’han detectat, des de l’aplicació del RDL, situacions d’exclusió sanitària per incompliment dels supòsits que marca la pròpia llei. La denegació d’atenció o la imposició de traves, ja siguin verbals o burocràtiques, són una realitat tant en el cas dels menors i les embarassades com de les visites a urgències. Una d’aquestes traves és la facturació sistemàtica de les visites i les proves, que està implantada de manera tàcita a pràcticament totes les Comunitats Autònomes i que exerceix un clar efecte dissuasori. Recentment la iniciativa Yo Sí Sanidad Universal i la Somamfyc han presentat un informe, amb les dades obtingudes del registre REDES, que així ho demostra.

Catalunya, malgrat les “ben intencionades” declaracions del conseller Boi Ruiz i l’aplicació de la instrucció 10/2012, no és una excepció. Diverses organitzacions i iniciatives continuem alertant sobre les situacions d’exclusió sanitària que estem detectant arreu. Tant el Catsalut com les administracions responsables consideren que aquestes són situacions “excepcionals”. Per aquest motiu des de la Plataforma per una atenció sanitària universal a Catalunya (Pasucat) hem sol·licitat una reunió amb el Conseller de Salut, el Sr. Boi Ruiz, i dilluns dia 20 hem convocat una roda de premsa on presentarem l’informe “2 anys després del RDL 16/2012 seguim lluitant per una atenció sanitària universal”, que analitza la situació actual i els casos que hem detectat i continuem detectant a Catalunya en aquests 2 anys.