Etiquetes

, , , , ,

imagesMedicamentos que matan y crimen organizado
Aquest és el títol colpidor del llibre de Peter Gøtzsche, presentat a Barcelona i Madrid aquests dies.
Al llarg del llibre l’autor parlar del poder de la indústria farmacèutica al món (tercer sector econòmic darrere armament i narcotràfic) i com aquest poder és exercit a través de pràctiques reiterades d’ocultament d’informació, frau sistemàtic, violació de lleis, obstrucció a la justícia, manipulació i distorsió dels resultats de la investigació, compra de professionals sanitaris, suborn a polítics i funcionaris i corrupció de l’administració de l’Estat i dels sistemes de salut. Tot això podria tenir un interès relatiu pel públic general si no fos perquè aquestes pràctiques maten, empitjoren la salut de les persones i la seva qualitat de vida i atempten contra la sostenibilitat dels sistemes públics de salut i la butxaca dels ciutadans.
De la presentació del llibre i dels seus continguts se n’han fet ressó mitjans generalistes com La Vanguardia, El Mundo i Vilaweb amb un escrit de J.R.Laporte  i blogs mèdics reconeguts com el de NoGracias, Rafa Bravo, Sergio Minué o Médicos Sin Marca.
Podria semblar que les pràctiques que el llibre denuncia no esdevenen a casa nostra, però Espanya és el segon consumidor de fàrmacs del món i el país europeu que destina més pecentatge del PIB a despesa farmacèutica. A més el nostre sistema no decideix el finançament públic dels fàrmacs en base a criteris d’eficàcia, seguretat, preu i comoditat.
Rafa Bravo en el seu post destaca dels pròlegs de l’edició original anglesa que ens cal més Fúria Basada en l’Evidència com la de Peter Gøtzsche si no volem que el dia que la gent entengui l’abast de la relació dels metges amb la indústria farmacèutica, la professió caigui en el descrèdit i el menyspreu de l’opinió pública, com ja ha passat amb polítics, banquers i periodistes.

Caldrà que ens posem mans a l’obra si no volem que hi hagi més víctimes d’aquest escàndol. Des de la nostra feina del dia a dia, a les consultes, a l’hora de decidir si fem una prescripció o no, a l’hora d’explicar el benefici i els riscos d’un fàrmac, a l’hora de respondre els pacients que demanen fàrmacs que no els seran útils… fent la nostra feina el millor possible.