Etiquetes

, , , , , ,

La Gestió Clínica i les recomanacions de pertinença de procediments per part de l’administració precisen de credibilitat i de bon rotllo. J.Martí Valls

Entenem per Gestió Clínica la major participació dels clínics (professionals de la salut) en la bona governança del sistemes de salut, és a dir, més autonomia professional i implicació en la gestió, mitjançant: la participació dels professionals en la presa de decisions, la reducció de la variabilitat clínica innecessària, la utilització de la informació clínica i de la major evidència científica disponible, la optimització dels recursos, la transparència, l’avaluació i optimització dels resultats en salut, l’augment de la qualitat assistencial i de la satisfacció del pacient.1,2

Entenem per procediments clínics pertinents, adequats o apropiats, aquells que estan indicats, segons la major evidència científica de cada moment, per ser utilitzats en la pràctica clínica d’una manera eficient en un determinat pacient. En aquest sentit el títol del programa de l’Agencia de Qualitat i Avaluació Sanitaria (AQUAS) del departament de Salut de la Generalitat anomenat “essencial” no crec que sigui el títol més adequat ja que parla de si un procediment és adequat o pertinent més que si és essencial pel sistema (que voldria dir també prioritari)3

Be, de tota manera, si que és essencial per una bona pràctica clínica tenir els mitjans, el suport, la confiança en els gestors i els polítics, així com la imprescindible transparència en la informació i l’esperança en el futur del sistema sanitari universal i equitatiu.

Creiem que aquestes darreres condicions, en aquests moments, no es donen ni a Catalunya ni a l’estat espanyol degut a les polítiques dutes a terme pels respectius governs amb l’excusa de la crisi econòmica. En aquests moments en el Sistema sanitari hi ha una crisi econòmica, provocada per prioritzacions econòmiques dels governs, que retallen en drets socials mentre prioritzen en rescats de deute il·legítima, i també hi ha crisi de confiança, de credibilitat en els que manen, i això és molt greu perquè ara, encara que proposessin iniciatives bones pel Sistema, serien interpretades com a més retallades lineals per estalvi econòmic i no com a millora de l’eficiència, com ha passat amb algunes de les recomanacions del projecte “essencial” que s’han interpretat com a més “retallades”. També pot llegir-se com enredada la demanda de més implicació i corresponsabilitat dels professionals al pretendre fomentar l’autonomia i la gestió clínica dels mateixos, se’ns demana ara que gestionem la misèria ?

En definitiva, des del punt de vista de la salut dels ciutadans i la major implicació i bona pràctica dels professionals, quan un govern perd la credibilitat, no és transparent, fa la vista grossa amb la corrupció al Sistema i desmunta el Sistema públic de Salut, el que hem de fer és demanar la seva dimissió pel be de la salut dels ciutadans i ciutadanes i pel be del Sistema Sanitari i els seus treballadors.

1.Diccionario de gestión sanitaria para médicos. Peiró, Salvador1, del Llano Señarís, Juan2. Centro Superior de Investigación en Salud Pública (CSISP), Valencia1. Fundación Gaspar Casal2. Edita: Fundación Abbott y Fundación Gaspar Casal.  http://www.fundacionabbott.es/documentos/publicaciones/gestionsantariamedicos.pdf

2.Una visión de la evolución de la Gestión Clínica en España. Los congresos de Gestión Clínica desde 1997 hasta 2014. Jordi Colomer i Mascaró. Juan del Llano Señaris. Gestión Clínica y Sanitaria, vol. 15, nº 3-4, otoño-invierno 2013. http://fgcasal.org/noticias/eolucion_gestion_clinica.pdf

3.http://www.presspeople.com/nota/programa-essencial-afegint-valor-practica-clinica