Etiquetes

, , ,

Escrit-denúncia del Dr. Manel Anoro: sanitat-e1b7f

Per què quan demano una ecografia cardíaca al meu hospital públic de referència, el pacient m’entrega un informe de la Clínica Quirón. Per què quan derivo un pacient a operar d’hèrnia em torna amb un informe d’alta de la Clínica Plató? Per què els pacients són derivats a l’Hospital Dos de Maig des del seu hospital públic de referència per una estada a subaguts?

Deu ser perquè aquest hospital públic de referència ha fet una ERE i acomiada treballadors? Deu ser perquè ha tancat quiròfans i plantes senceres? Deu ser perquè el nostre Conseller de Salut ve de la Unió Catalana d’Hospitals que ve i, segurament, hi tornarà per la porta giratòria mentre els seus li agrairan els serveis prestats? O deu ser que a Catalunya les polítiques  sanitàries es decideixen, ja fa temps, fora del Departament de Salut?

Sigui com sigui, estem assistint a la implantació d’un model sanitari on la gestió i la provisió privada va agafant el protagonisme. Repeteixen com un mantra que la cosa pública no és eficient. Que malbaratem els recursos. El desprestigi irresponsable per part dels nostres dirigents i gestors de tot allò que soni a públic, té com a únic objectiu aconseguir privatitzar més tros del pastís. L’últim gran pastís que encara no ha estat privatitzat. A poc a poc, sense escaldar la població com a Madrid. Maltractant els treballadors públics i acostumant a la població a suportar les retallades. Lentament. Oferint a la ciutadania avantatges fiscals per contractar serveis sanitaris privats: menys diners a la caixa comú per pagar la salut de tots i més lucre per a uns quants. Perverteixen el llenguatge i diuen externalització, sinèrgies o convergències quan sabem que és privatització. És afany de lucre. És iniquitat. És desigualtat. És, un cop més, socialitzar pèrdues i privatitzar beneficis. Fins on deixarem que arribin? Fins quan ho permetrem?