Etiquetes

, , , ,

eopyy3Les notícies que ens arriben de Grècia són inquietants. Seguint els dictats de la Comunitat Europea el parlament grec ha aprovat la dissolució de l’atenció primària del sistema públic de salut grec (EOPYY, Organització Nacional de Provisió d’Atenció Sanitària) per crear un ens anomenat Primera Xarxa Nacional de Salut en què l’EOPYY actuarà com a contractador de proveïdors autònoms. La setmana passada el govern va ordenar el tancament de tots els centres públics d’atenció primària. La majoria de la població tenia contractada assistència sanitària lligada al lloc de treball que els oferia serveis tipus policlíniques i especialistes. Als anys vuitanta, la OMS va fer un paper important impulsant uns centres de salut públics del Ministeri que bàsicament estan a algunes zones rurals. Les reformes que ara es portaran a terme suposaran entre altres coses:

– Un 30% de la població exclosa de qualsevol atenció pública per portar més d’un any en situació d’atur laboral.

– Atenció de “beneficiència” a població no coberta que haurà d’anar directament als hospitals

– Pas de 12.500 funcionaris a situació de “disponibilitat laboral” en espera de tornar a ser contractats amb noves condicions laborals i acomiadament d’altres 11.000.

– Tancament de la majoria de policlíniques de l’atenció primària pública que obre la porta a proveïdors privats que contractaran professionals sanitaris amb noves condicions laborals.

– Fugida massiva de professionals, sobre tot cap a Alemanya. Des de 2010 les reduccions salarials dels metges a Grècia han oscil·lat entre el 10 i el 64%.

Aquestes reformes dificultant l’accés a l’Atenció Primària agreujaran encara més els efectes de la “crisi” sobre la salut dels grecs, que segons publica The Lancet tot apunta a que la infecció per VIH està augmentant entre els consumidors de drogues, multiplicant-se per 10 en els últims tres anys. Els pressupostos públics per salut mental s’han reduït en un 55 % entre 2011 i 2012. Els casos de depressió s’han multiplicat per 2,5, els suïcidis han augmentat un 45% i la mortalitat infantil un 43% entre 2008 i 2010. Els autors conclouen que “el cost de l’austeritat s’està carregant principalment sobre els ciutadans que s’han vist afectats per les majors retallades en el sector salut mai vistos en tota Europa en els temps moderns”.

És evident que no som Grècia, però avui sabem per on van els trets de les reformes neoliberals de les que els governs europeus estan sent còmplices o executors i que, encara que en menor mesura, també ens afecten a nosaltres. Fins on arribaran? Només una contra-reforma des de la ciutadania podrà evitar que les mesures anti-persona, anti-salut i anti-ciutadania es vagin imposant.