Etiquetes

, , , , ,

https://i2.wp.com/www.eloriente.net/home/wp-content/uploads/2014/01/suicidio.jpg

El Departament de Salut ha posat un marxa un Pla de prevenció del suïcidi que no parla de causes socials  i que de moment pot estar creant una major predisposició a tractar els trastorns adaptatius amb fàrmacs antidepressius. La Mª José Fernández de Sanmamed fa un  recull de l’evidència sobre mortalitat per suïcidi que posa en entredit l’efectivitat del pla del Departament. L’Instituto Nacional de Estadística (INE) ha fet públiiques les dades de mortalitat del 2012 en les que es confirma l’augment de suïcidis: la taxa de mortalitat per aquesta causa ha incrementat un 11% l’any 2012 respecte l’any anterior.

«If the major determinants of health are social, so must be the remedies»

Michael Marmot

Mª José Fernández de Sanmamed. La literatura és bastant consistent, i és un fet acceptat que el sofriment mental augmenta en les recessions econòmiques. Aquest fet està molt lligat a l’atur, la inseguretat laboral, l’endeutament i els problemes econòmics, i la inestabilitat en l’habitatge .

Segons una metaanàlisi de més de 300 estudis sobre els efectes de l’atur en la salut mental realitzat per Paul(1) la prevalença de trastorns mentals és el doble en les persones en atur que en les que treballen. Els trastorns mentals són més prevalents en treballadors manuals en atur, aturats de llarga durada, i en els països amb més desigualtats .

El suïcidi es podria considerar un equivalent de mala salut mental, i encara que no sempre és atribuïble a un trastorn mental és indicatiu de sofriment i distres.

Les revisions sistemàtiques realitzades per Falagas (2) i Milner (3) són dos excel·lents síntesi del coneixement obtingut en recessions econòmiques prèvies sobre el suïcidi. Aquests estudis ens diuen que la mortalitat per suïcidi augmenta, i ho fa sobretot en homes en edat laboral. En aquestes dues revisions apareix la desocupació associada a l’augment de mortalitat per suïcidi i bàsicament l’atur de llarga durada (3). Aquest risc és més gran els primers 5 anys d’atur però persisteix durant 16 anys després de perdre la feina .

Se sap també que la mortalitat per suïcidi en èpoques de crisi es pot contrarestar amb mesures de protecció social i polítiques de treball, així a Finlàndia durant la crisi 90-93 l’atur va pujar fins al 16,5% ( de 3,2 %), i no augmentar els suïcidis (4), i això contrasta amb el que ha passat a Rússia on la mortalitat per suïcidi va augmentar significativament (5). Les dades de la Unió Europea indiquen que l’augment de la desocupació no augmenta el suïcidi quan es gasten en programes socials més de 190 dòlars per persona i any (6). Això contrasta amb les mesures d’austeritat que s’estan prenent pels governs en l’actual crisi. L’austeritat i les retallades socials en lloc de ser una solució és una part important del problema .

La revisió de l’evidència sobre la mortalitat per suïcidi ens aporta que la mortalitat per suïcidi va augmentar en homes en edat laboral en crisis anteriors . En la crisi actual és aviat per afirmar amb rotunditat que la mortalitat per suïcidi ha augmentat. La majoria d’estudis són de tendències de sèries temporals (7,8)  calculen l’excés de morts per suïcidi quan es compara amb les morts esperades si hagués continuat la tendència de mortalitat per suïcidi del període previ a la crisi) i aquests tenen limitacions. No obstant això , tant els estudis de tendències com els primers que es comencen a publicar de taxes estandarditzades van en la direcció d’afirmar que el suïcidi està augmentant també en la crisi actual. Això unit a les notícies de suïcidis directament relacionats amb desnonaments, execucions hipotecàries, acomiadaments i altres situacions d’estrès a causa de la recessió, ens situen davant de morts atribuïbles a la crisi i clarament evitables .

Les retallades socials (anomenades mesures d’austeritat) que s’estan implantant a Catalunya i Espanya no només no van en el sentit de disminuir els efectes de la recessió, sinó que s’estan convertint en part del problema ja que estan empitjorant les condicions de vida de les poblacions i augmentant les desigualtats .

—————————————————-

La literatura es bastante consistente, y es un hecho aceptado que el sufrimiento mental aumenta en las recesiones económicas. Este hecho está muy ligado al paro, la inseguridad laboral, el endeudamiento y los problemas económicos, y la inestabilidad en la vivienda.

Según un metaanálisis de más de 300 estudios sobre los efectos del paro en la salud mental realizado por Paul(1) la prevalencia de trastornos mentales es el doble en las personas en paro que en las que trabajan. Los trastornos mentales son más prevalentes en trabajadores manuales en paro, parados de larga duración, y en los países con más desigualdades.

El suicidio se podría considerar un equivalente de mala salud mental, y aunque no siempre es atribuible a un trastorno mental es indicativo de sufrimiento y distres.

Las revisiones sistemáticas realizadas por Falagas(2) y Milner(3) son dos excelentes síntesis del conocimiento obtenido en recesiones económicas previas sobre  el suicidio. Estos estudios nos dicen que la mortalidad por suicidio aumenta, y lo hace sobre todo en hombres en edad laboral. En estas dos revisiones aparece el desempleo asociado al aumento de mortalidad por suicidio y básicamente el desempleo de larga duración(3). Este riesgo es mayor los primeros 5 años de desempleo pero persiste durante 16 años después de perder el trabajo.

Se sabe también que la mortalidad por suicidio en épocas de crisis se puede contrarrestar con medidas de protección social y políticas de trabajo, así en Finlandia en la crisis 90-93 el paro subió hasta el 16,5% (de 3,2%), y no aumentaron los suicidios(4), y ello contrasta con lo ocurrido en Rusia donde la mortalidad por suicidio aumento significativamente(5). Los datos de la Unión Europea indican que el aumento del desempleo no aumenta el suicido cuando se gastan en programas sociales más de 190 dólares por persona y año(6). Esto contrasta con las medidas de austeridad que se están tomando por los gobiernos en la actual crisis. La austeridad y los recortes sociales en lugar de ser una solución es una parte importante del problema.

La revisión de la evidencia sobre la mortalidad por suicidio nos aporta que la mortalidad por suicidio aumentó en hombres en edad laboral en crisis anteriores. En la crisis actual es pronto para afirmar con rotundidad que la mortalidad por suicidio ha aumentado. La mayoría de estudios son de tendencias de series temporales (7,8) (calculan el exceso de muertes por suicidio cuando se compara con las muertes esperadas si hubiera continuado la tendencia de  mortalidad por suicido del periodo previo a la crisis)  y estos tienen limitaciones. No obstante, tanto los estudios de tendencias como los primeros que empiezan a publicarse de tasas estandarizadas van en la dirección de afirmar que el suicidio está aumentando también en la crisis actual. Ello unido a las noticias de suicidios directamente relacionados con desahucios, ejecuciones hipotecarias, despidos y otras situaciones de estrés debidos a la recesión, nos sitúan delante de muertes atribuibles a la crisis y claramente evitables.

Los recortes sociales (llamadas medidas de austeridad) que se están implantando en Catalunya y España no solo no van en el sentido de aminorar los efectos de la recesión, sino que se están convirtiendo en parte del problema ya que están empeorando las condiciones de vida de las poblaciones y aumentando las desigualdades.

  1. Paul KI, Moser K. Incongruence as an explanation for the negative mental health effects of unemployment: Meta-analytic evidence. J Occupational Org Psychol.2010;79(4):595–621.
  2. Falagas ME, Vouloumanou EK, Mavros MN, et al. Economic crises and mortality: a review of the literature. Int J Clin Pract.2009;6388:1128-35.
  3. Milner A, Page A, LaMontagne AD. Long-term unemployment and suicide: a systematic reviee and meta-analysis. Plos One.2013;8:e51333.                                         http://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0008/134999/e94837.pdf
  4. Hintikka J, Saarinen PI, Viinamäki H. Suicide mortality in Finland during an economic cycle, 1985–1995. Scand J Public Health.1999;27:85–8.
  5. Stuckler D, King L, McKee M. Mass privatisation and the post-communist mortality crisis. Lancet.2009;373:399-407.
  6. Stuckler D, Basu S, Suhrcke M, et al. The public health effect of economic crises and alternative policy responses in Europe: an empirical analysis. Lancet.2009;374:315-23.
  7. Chang SS, Stuckler D, Yip P, et al. Impact of 2008 global economic crisis on suicide: time trend study in 54 countries.BMJ.2013;347:f5239. doi: 10.1136/bmj.f5239
  8. Lopez Bernal JA, Gasparini A, Artundo CM, et al. The effect of the late 2000s financial crisis on suicides in Spain: an interrupted time-series analysis. European J Public Health.2013;23:732-6.
Anuncis