Etiquetes

, , ,

Des dels seus 30 anys de professió dedicada a atendre persones amb malalties cròniques complexes, la Roser Marquet, metgessa de família en un municipi petit, exposa en aquest editorial la seva perplexitat davant l’interès sobtat que estan despertant aquest tipus de pacients en organitzacions, gestors i professionals.

Els professionals d’atenció primària  som qui millor coneix la realitat dels pacients i, per tant, som els millor posicionats per a fer front als aspectes tècnics, de seguiment de les recomanacions i ètics, que l’atenció de la seva complexitat requereix. La part tècnica és la més senzilla. Respectar l’autonomia del pacient i el nostre deure de no abandonar, tot i que el pacient no faci el que nosaltres voldríem o el que l’evidència científica recomana, identificar les prioritats del pacient, trobar un bon cuidador en el moment oportú, reconèixer el moment en què el benefici del pacient ha de passar per davant d’altres consideracions… són qüestions cabdals molt delicades. Aquestes estan fora de l’abast de protocols i actuacions despersonalitzades.