Etiquetes

, , , ,

El passat 28 de setembre es va realitzar una nova edició dels Seminarios de Innovación en Atención Primaria amb el suggerent títol “Innovación en la prestación de servicios a domicilio en Atención Primaria, distribución de funciones y tecnología”. Entenent que l’accessibilitat al domicili és condició necessària per a la longitudinalitat de la nostra atenció, es va debatre sobre diferents models i experiències en atenció domiciliària, sobre incentius, recursos necessaris, noves tecnologies i coordinació entre primària i hospital. Fruit d’aquest debat virtual previ i de la sessió presencial, us presentem les conclusions d’aquest seminari:  siap 2013 Madrid 2 final resumen[1]

En un moment on algunes gerències territorials estan organitzant l’atenció domiciliària al marge de l’equip habitual d’atenció primària, fins i tot plantejant-ne la privatització, la reflexió sobre la necessitat de la nostra presència proactiva en el domicili dels nostres pacients per garantir la longitudinalitat que està en l’essència de les nostres especialitats com a metges i infermeres de família és cabdal. El domicili és territori del pacient i de la seva família, si la té, i, quan necessita atenció social o sanitària, del metge, la infermera i el treballador social d’atenció primària, pel bé del pacient i per la pervivència de les nostres especialitats. Si deixem de fer l’atenció domiciliària dels nostres pacients, quin sentit té la medicina de família?