Etiquetes

,

Fa uns mesos la revista Cafè amb llet (Video minut 9:50) ens sorprenia amb la informació de l’existència de “cadires de co-pagament” a l’hospital de Blanes. Aquestes cadires són les que al costat del llit del malalt es reclinen per descansar millor i poder-hi passar la nit. Per poder reclinar la butaca s’han de pagar 5€ al dia o bé 20€ per 5 dies. Podeu veure la notícia a:  lavozdebarcelona

Aquests dies ha arribat la notícia que la iniciativa s’estén pel territori. Des d’ara l’hospital de l’Esperança a Barcelona cobrarà de forma generalitzada la possibilitat que els malalts passin la nit acompanyats en bones condicions a un preu de 10€ per un ús ininterromput de 20 hores i 30€ setmanals en la unitat de cures pal·liatives.

Fins on arribarà la mercantilització de la nostra vida? Té alguna importància la dignitat de les persones? Aquest tipus de mesures segueixen augmentant les desigualtats entre ciutadans i creant categories, els que poden pagar un acompanyament en condicions de comoditat, i els que no tenen aquest dret i amb més freqüència veuran que la incomoditat impedeix que el familiar es quedi acompanyant-los. L’acompanyament d’una persona hospitalitzada contribueix a l’alleugeriment del patiment, evita que el personal d’infermeria i auxiliars sigui requerit per motius no sanitaris, prevé caigudes i alerta sobre complicacions.

A més, l’empitjorament progressiu de l’hoteleria dels hospitals públics i la introducció continuada de co-pagaments, contribueixen a la degradació de la imatge de la sanitat pública i al desplaçament de clients cap a la sanitat privada.