Etiquetes
Fa uns mesos la revista Cafè amb llet (Video minut 9:50) ens sorprenia amb la informació de l’existència de “cadires de co-pagament” a l’hospital de Blanes. Aquestes cadires són les que al costat del llit del malalt es reclinen per descansar millor i poder-hi passar la nit. Per poder reclinar la butaca s’han de pagar 5€ al dia o bé 20€ per 5 dies. Podeu veure la notícia a: lavozdebarcelona
Aquests dies ha arribat la notícia que la iniciativa s’estén pel territori. Des d’ara l’hospital de l’Esperança a Barcelona cobrarà de forma generalitzada la possibilitat que els malalts passin la nit acompanyats en bones condicions a un preu de 10€ per un ús ininterromput de 20 hores i 30€ setmanals en la unitat de cures pal·liatives.
Fins on arribarà la mercantilització de la nostra vida? Té alguna importància la dignitat de les persones? Aquest tipus de mesures segueixen augmentant les desigualtats entre ciutadans i creant categories, els que poden pagar un acompanyament en condicions de comoditat, i els que no tenen aquest dret i amb més freqüència veuran que la incomoditat impedeix que el familiar es quedi acompanyant-los. L’acompanyament d’una persona hospitalitzada contribueix a l’alleugeriment del patiment, evita que el personal d’infermeria i auxiliars sigui requerit per motius no sanitaris, prevé caigudes i alerta sobre complicacions.
A més, l’empitjorament progressiu de l’hoteleria dels hospitals públics i la introducció continuada de co-pagaments, contribueixen a la degradació de la imatge de la sanitat pública i al desplaçament de clients cap a la sanitat privada.
FoCAP 
Manel said:
En molts hospitals públics africans els familiars han de portar els llençols i tovalloles del malat i el menjar i a més pagar els medicaments que moltes vegades es venen a la farmàcia del davant, que sol ser d’un familiar del director de l’hospital. Potser l’objectiu dels nostres dirigents és arribar a l’excel.lencia de la sanitat pública africana?
edurne said:
I en totots els hospitals públics catalans les dones que han tingut un nadó han de portar la seva roba i la del nadó així com les compreses i els bolquers. I jo que creia que l´higiene era una necessitat bàsica
Cristina moreno said:
Després ens omplim la boca de participació ciutadana, corresponsabilització en el pla terapèutic , autocura i demés paraules que està vist no tenen el mateix significat. Siguem congruents.
Pep said:
Hauran de treure l’euro per recepta definitivament, però el Josep Mª Via, president del parc de salut mar, posa a l’hospital de l’Esperança els 10 euros per cadira de l’acompanyant i nit. A part de que l’empresa que ho comercialitza sigui d’un de CiU, el que es important es que la gent s’acostumi a pagar, primer seran complements com aquest, els co-pagaments de medicaments, transports, pròtesis i ortesis externes, desprès vindrà el menjar, més tard vindrà “l’euro por la jeta” que diu el Trueba i ens faran “pagar per respirar” (aire contaminant per cert) com la idea que els hi ha donat l’Homs al Boi Ruiz i a l’Andreu (Mas-Colell, deu ser cosí del Mas ?)
Però que no saben que els impostos son la tarifa plana dels serveis públics, com la sanitat?. Ara toca parlar de qui paga i qui no paga tarifa o s’emporta els diners públics cap a casa seva.
edurne said:
El problema va començar quan els nostres dirigents polítics van deixar d’administrar comunitats humanes i van convertir les institucions públiques en empreses (ajuntaments, comunitats autònomes, països …) amb les quals guanyar diners. Després va venir el més i més i cada vegada més en el que ara ens trobem
Jordi Riba said:
A l’estiu vaig estar d’acompanyant a l’Hospital de Sant Joan de Déu. L’atenció del personal exquisita… Però havia de pagar 5.50 euros pel joc de llençols per poder dormir…
El copagament és una cosa més estesa del que ens pensem…