Etiquetes

, , , , ,

En la línia de promoure el debat recomanem la lectura de l’escrit de Toni Iruela a RBA salut i gestió que analitza pros i contres del model EBA.

El debat sobre les formules de gestió dels serveis sanitaris públics és de molta visibilitat en l’àmbit hospitalari perquè mou grans quantitats de diners -i per tant, d’interessos- i per les recents decisions del govern de la Comunitat Autònoma de Madrid de cedir la gestió de 6 hospitals públics a empreses privades. Però Madrid cedirà també a la gestió privada 27 centres de salut. València també ho ha fet, i a Catalunya s’apliquen des de fa temps  diferents modalitats: Institut Català de la Salut (el 77,7% dels EAP) i altres entitats proveïdores públiques i privades, entre les quals hi ha les Entitats de Base Associativa (EBA) que representen un 3,3% del total d’EAP.

Estem en temps de canvis que decidiran per be i/o per mal el futur de l’atenció sanitària a la nostra societat. La incorporació de les opinions dels professionals i del coneixement basat en l’anàlisi de les dades que es disposen a nivell nacional i internacional en el disseny dels canvis és cabdal per trobar el model que millor respongui a les necessitats de la població, a la satisfacció i implicació dels professionals i a la sostenibilitat del sistema públic de salut. Sembla clar que un elevat grau d’autonomia professional afavoreix bons resultats. Però hem d’anar a models d’autogestió? Hem d’assumir inversions i risc econòmic? És lícita la obtenció de beneficis sense límits preestablerts? Quina flexibilitat es pot aconseguir dins l’ICS? El Focap vam donar la nostra opinió quan es va plantejar la divisió de l’ICS. Sobre la reformulació de l’ICS

Altres articles sobre el tema: Análisis de los modelos de gestión privada en Atención Primaria