“También en nuestro país, con la excusa de una crisis de orígenes distintos a los que se nos quiere hacer creer y por los que se nos insiste en culpabilizar, ha llegado, parafraseando libremente a los estadounidenses REM, el fin de la sanidad pública tal y como la conocíamos. Esto si que no es una apreciación personal, es un hecho que de forma pionera ha comenzado en Cataluña y se va extendiendo poco a poco al resto de autonomías, aunque sólo ha sido, ya saben, “el inicio del inicio”.

Aquesta és la qualitat i l’eficiència que vol el govern  quan diu als ciutadans que es facin d’una mútua?

Francesca Zapater, metgessa de família

La Ley del Medicamento no recull en cap dels seus apartats aquest supòsit. Al contrari, defineix la prescripció farmacològica com un acte individual (article 77).  Cedir a aquestes peticions pot ser una pràctica imprudent i contrària als valors del metge/ssa de família i pot vulnerar l’article 47¹ del Codi Deontològic del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, a més de l’esmentada Ley del Medicamento.

Què hi podem fer?  No prescriure cap medicament sobre la idoneïtat del qual tinguem dubtes o si no hi estem d’acord.  Explicar als pacients que a la recepta hi consta el nostre nom i que no podem assumir aquesta responsabilitat sense tenir informació i/o estar d’acord amb el tractament prescrit.  Exigir que el metge d’atenció secundària argumenti la idoneïtat del tractament en cada cas concret per escrit, per a que el metge de família tingui prou elements per a decidir si assumeix o no aquella prescripció com a seva.

Què pot fer el Departament  de Salut? Reforçar, davant els professionals i la ciutadania, el paper del metge de família, sobre el qual pivota l’atenció sanitària, i el concepte de responsabilitat individual del professional davant les seves prescripcions. Modificar la “cultura basada en l’especialista”, de manera que sigui el metge de família, que generalment coneix millor el pacient, qui decideixi quin és el tractament idoni per a cada pacient, comptant per a això, quan calgui, amb el consell i la informació dels altres especialistes. Informar que la prescripció farmacològica és un acte individual i que els metges de família no tenim en cap cas la obligació de prescriure medicaments indicats per altres metges.

1. L’article 47 del codi de deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya diu: “El metge no emprarà procediments ni prescriurà medecines amb les quals no estigui degudament familiaritzat i que no estiguin basades en l’evidència científica o en l’eficàcia clínica, encara que el pacient hi consenti.”

La governança de l’ICS. La reformulació de l’Institut Català de la Salut.

El mes de març de 2011 la Junta Directiva de FoCAP va traslladar davant el Síndic de Greuges una queixa rebuda a l’Espai Denúncia sobre PÈRDUA DE COBERTURA SANITÀRIA D’ALGUNES PERSONES “BENEFICIÀRIES” QUAN MOR UNA PERSONA “TITULAR” DE LA SEGURETAT SOCIAL.

Fa pocs dies hem rebut la resposta. Ha valgut la pena. Animem-nos a fer-li arribar més queixes, és una via institucional de defensa davant la pèrdua de drets a que ens sotmet el govern.

¿Qué aportan las nuevas tecnologías a los servicios de Atención Primaria?.

Nuevas formas de relación entre profesionales de la salud y paciente: la e-consulta.

Nuevas formas de colaboración multiprofesional.

Així ho han recollit diversos mitjans de comunicació i ho explica Dempeus